Nit de Reis

Teatre

informació obra


Companyia:
Parking Shakespeare
Autoria:
William Shakespeare
Adaptació:
Iban Beltran
Direcció:
Iban Beltran, Pep Garcia-Pascual (direcció artística)
Traducció:
Salvador Oliva
Ajudantia de direcció:
Carles Ollé
Composició musical:
Òscar Castellà
Vestuari:
Parking Shakespeare
Producció:
Parking Shakespeare
Intèrprets:
Elies Barberà, Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní
Sinopsi:

Parking Shakespeare és una companyia que cada estiu ofereix un Shakespeare a l’aire  lliure i amb entrada gratuïta. Creada el 2009, es forma amb la idea anglosaxona de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics. Es tracta d’una proposta que no requereix d’escenografia, ni d’equipaments de so i llums i que tot el protagonisme recau en el text i en els actors.

"Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès.

(...) Sempre he imaginat que Il·líria és una illa, un correlat del que podria perfectament ser el nostre món, i que ens serveix per observar detalladament els comportaments –caòtics i sense lògica, la majoria de les vegades- dels seus habitants. O el que és el mateix: poder veure’ns a nosaltres mateixos caient en un dels defectes més pronunciats encara avui dia entre els homes i les dones: que ens costa d’acceptar allò què som i el lloc que ens toca ocupar. Que preferim fingir el que no som."

Iban Beltran


Crítica: Nit de Reis

17/07/2013

Divertida puerilitat

per Jordi Bordes

Parking Shakespeare és una companyia veterana en enfrontar-se al carrer amb el públic i convidar-lo a viure una comèdia de Shakespeare. La proposta que ha dirigit aquest any Iban Beltran juga amb la senzillesa infantil: S'amaguen darrere unes fulles de til·lers, fan la presó girant la cadira i posant-la al cap del dissortat Malvolio. Construeixen dos bessons jugant només amb dues gorres de llana i una samarreta imperi. L'obra, que planteja una comèdia d'embolics sense massa rigorositat, té lúcids moments que serveix el bufó conversant amb  Viola. I hi ha encertades picades d'ullet a l'actualitat amb els estirabots del senyor Tobies ("si tingués una pilota de goma, li buidaria un ull!"). Al Parc del Nord, sense massa res que indiqui els espectadors despistats on confluirà ombra fresqueta i teatre amable, es realitza una activitat molt atractiva per a novells teatrals. També convencerà als que els agrada viure el teatre en espais amables i no convencionals.  La cantarella final, senzillament agradable, dibuixa un somriure en el rostre dels espectadors quan es disposen a fer un just regal de reis (l'entrada és gratuïta, es convida a tothom que aporti el que pugui/vulgui). Aneu-hi! No hi ha excuses!