Diuen que el tango va néixer com a gènere musical a la regió del Río de la Plata de mitjan segle XIX i que, des dels inicis, va esdevenir una música urbana que ens parlava sobre l’individu i sobre la societat i que es preguntava per les grans qüestions de la vida. El tango es mira el món des del sud i ha portat autors d’èpoques diverses a plantejar-se mil i una preguntes transcendentals en forma de cançó. Ho fan els grans clàssics del gènere i ho fan, encara avui, tot d’autors i autores que continuen escrivint, component, cantant i tocant uns tangos que sí, que encara es formulen les mateixes preguntes o algunes de molt semblants, tot i que avui potser ho facin d’una manera diferent.
Això, ho sap perfectament Marcelo Mercadante, un bandoneonista i compositor de Buenos Aires que s’ha format amb els grans del gènere, com ara Rodolfo Mederos, Néstor Marconi, Julio Pane o Juan José Mosalini. Viu a Barcelona des del 1992 i ha format aquí el sextet que avui escoltarem interpretant tangos clàssics i moderns, entre els quals hi ha els que, des de fa vint anys, Mercadante crea amb l’escriptor i poeta argentí Pablo Marchetti. Les cançons que han escrit a quatre mans les han interpretat artistes que van d’Elba Picó a Martirio i al cantaor Miguel Poveda, representant del flamenc més depurat i modern fet a Catalunya. Precisament, Poveda demostra la seva versatilitat i la capacitat d’endinsar-se en altres ritmes actuant com a veu convidada d’una vetllada dedicada al tango en totes les seves formes. I és que aquesta festa del cant, la dansa i el ball tindrà com a coprotagonista la parella de tango integrada per Claudio Hoffmann i Cinzia Lombardi, dos artistes argentins instal·lats a Europa que defensen el llegat coreogràfic del Río de la Plata des de Barcelona i Roma, respectivament.
Encara no hi ha crítiques publicades