L’actor Marc Garcia Coté debuta com a dramaturg amb Niu, un trencaclosques de monòlegs interiors, articulats al voltant d’un tràgic accident d’avió, a través dels quals una veu femenina es veu confrontada a una realitat crua i imprevisible que la precipita fora del niu de les seguretats infantils.
L’obra va ser seleccionada pel Comitè de lectura del TNC entre totes les propostes rebudes durant la temporada anterior, per tal de ser objecte d’un procés d’acompanyament dramatúrgic i una presentació pública.
Edat recomanada: a partir de 16 anys
El comitè de lectura del TNC va triar aquesta obra entre un centenar llarg que va recollir la temporada pasada. Es tracta d'una peça molt despullada de res en què planteja un monòleg interior que, a vegades, rep la resposta del soroll d'un avió i altres, d'un personatge ocell que,fuig contínuament fins que s'assegura que la companya de l'espai, del niu, és pacífica i vol curar-li. El text, carregat d'imatges, de situacions que es reverteixen (l'ocell poruc voldrà ser el que dugui la iniciativa per curar en aquell centre hospitalari per a aus) s'expressa en un espai pràcticament buit: amb taula d'un taxidermista, a una banda; i un faristol, a l'altra. Mana el text llegit de forma pausada, sense massa ímpetu, entre el voleiar (o la corredissa) de l'au ferida. És una peça breu, de 40 minuts, que li falta algun element que li doni llum, o que pugui orientar l'espectador. La millor manera de poder rebre aquest text és sense pretendre treure'n conclusions, deixant que ragi, mirant-ho contemplativament.
Hi ha tants interrogants oberts, com possibles solucions té cada una de les preguntes. Donar llums a una possible lectura (com va fer Àlex Rigola, amb El público, per exemple), sense pretendre imposar-ne cap, sembla la solució més adequada per a no deixar abandonat a l'espectador enmig de tant voleiar, interpretació neutre, i espai simbòlic i llenguatge intrigant però hermètic.