Nius. Helena Cabo

Familiar

informació obra


Sinopsi:

'Nius' és una invitació per a tota la família a viure l'art amb els cinc sentits.

L'espectacle està dedicat al moment únic dels primers 18 mesos de vida. És una proposta interactiva per a nadons, espectadors exquisits, en un espai tranquil i segur, ple de bellesa, música, olors, colors i textures.


Els artistes canten, toquen instruments, ballen, juguen i interactuen amb l’escenografia, convidant petits i grans a ser els protagonistes de l'espectacle cantant, gaudint de la música i de la descoberta de l’espai.‬

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nius. Helena Cabo

30/05/2021

Tendresa sensitiva tot i la distància del moment

per Jordi Bordes

Es tracta d’una peça sensorial feta durant la pandèmia (amb la col·laboració d’interns dels centres penitenciaris, que queda poc explicada). És un treball molt tendre que exigeix proximitat, estímuls continus per atraure l’atenció dels més petits i que s’ha hagut de reconvertir amb grups bombolla I ocupant tota la platea (quan normalment tots s’auntarien dins de l’escenari i els més menuts transitarien entre els intèrpets). La fórmula és coneguda però llançar-se en aquestes condicions pandèmiques exigeix un salt mortal doble. La música i els elements de joc són una invitació a compartir el bateig de molta canalla al món de l’escena. Quasi té un cert to de ritual, amb la música repetitva, les lums tènues i la fragilitat a flor de pell. S’evita el foscor absolut, hi ha un joc que procura ser tranquil per no espantar els més menuts, es conviden a fer accions diferents, depenent de l’habilitat de cada nen (la diferència d’una criatura de tres mesos amb una de dos anys és enorme).

Nius será un tendre record familiar que, a més, és compartit amb altres mares i pares. Enforteix més una relació com aquesta que compartir l’escola bressol tot el curs. Evidentment, és una experiència adreçada a les criatures i als seus progenitors. Però veure-ho des de fora estova l’ànima (com a tiet o amic). S’ha de saber entrar al ritme de la criatura i veure com el caràcter i l’aprenentatge de cada una d’elles (més o menys exploradors) reaccionava a cada element. I deixar-se emportar pel loop de la tonada interpretada a un volum baix i escampant somriures, mirades còmplices i abraçades a distància.