No res

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Pep Pla
Direcció:
Pep Pla, Nathalia Paolini
Escenografia:
Xavier Erra
Il·luminació:
Francesc Puig
So:
Ramon Ciércoles
Ajudantia de direcció:
Carles Pla
Vídeo:
Gerard Pla
Traducció:
Sofía Pascual
Intèrprets:
Rosa Cadafalch, Jaume Sangrà, Nathalia Paolini
Sinopsi:

Pierre Anthon s’aixeca de la seva cadira a l’aula, anuncia a mestre i alumnes i companys que res no importa a la vida i se’n va per no tornar-hi més. A partir d’aquí, els seus companys conceben un pla per intentar convèncer en Pierre Anthon, però sobretot a ells mateixos, que a la vida sí que hi ha coses que tenen importància.

No res és una novel·la explosiva que ha deixat danys col·laterals als països on l’han llegit, combinant intents de prohibició allà on es publica i premis literaris després. A través dels seus protagonistes podrem seguir el seu camí iniciàtic a la recerca de la “significació” de l’existència humana.

No res és la tercera part d’una trilogia juntament amb ANTHROPOS i ZERO.


Crítica: No res

15/05/2015

Conte negre que es deixa escolar la sensibilitat

per Jordi Bordes

El director i dramaturg Pep Pla té un món amagat, un punt utòpic, en què es pregunta sobre la bondat de la civilització, sobre la vida que heretaran les properes generacions. Potser seria un bon candidat a afrontar el "Mecanoscrit de segon origen" de Pedrolo, respectant l'equilibri entre la trama i el mar d'imatges i accions performàtiques perquè l'espectador disfrutés en un nou viatge èpic i iniciàtic amb ressò a una de les novel·les icòniques de la literatura catalana. 

Pla presenta una nova peça sobre el sentit de la vida. Ja ho havia fet, anteriorment amb "Anthropos" (2010) i "Zero" (2012). Hi regnava una voluntat d'hibridar el text amb un món d'imatges suggerents d'una potència que podia ferir i que sempre aixecava pulsiuons entre l'espectador. a "Zero", per exemple, després d'un primer quadre violent i d'abús dels avis sobre els menors, després aquests amb una tendresa exquisida es deixaven carregar a les espatlles per morir al Narayama abans de ser una càrrega per a la família i la societat.

 A "No res" es parteix d'una novel·la molt llegida arreu. El punt de partida és el d'una nena de 12 anys. O millor, una dona que evoca un capítol vital en la seva vida quan tenia 12 anys i que, durant anys, tothom deu haver guardat en silenci. La peça queda massa carregada de narrativitat i es perd part del món poètic i d'altres textures emocionals. Jaume Sangrà es desplaça amb un moviment ampli i afable o queda palplantat representant aquell noi que és la pedra de la sabata de tothom perquè es rebel·la del món amb una lucidesa insultant: no cal fer res perquè el món rodarà igual, independentment del comportament particular de cadascú. 

Trivial