Nues

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Mònica Pérez, Mone Teruel, Alba Sáez / Marta Tova
So:
Víctor Ariño
Vídeo:
Víctor Ariño
Escenografia:
Dream Arts
Vestuari:
Escenic Costumes
Il·luminació:
Dream Light
Direcció:
Eduard Duran, Jaume Morató
Producció:
Dream Planet
Companyia:
Cia. Katakrak
Autoria:
Sandra Sardà
Sinopsi:

Una comèdia àcida sobre un director de cinema, el Ramón Bilbao, i les tres dones de la seva vida: la seva esposa, la seva amant, i l'actriu protagonista de la seva pròxima pel·lícula. Els quatre comparteixen treball, comparteixen projectes, i ara també comparteixen llit. Embolics, mitges veritats, trobades d'amagat, i jocs de poder. Com va dir el Woody Allen: "Només hi ha dos tipus de parelles, les que se separen i les que acaben malament".

Crítica: Nues

20/04/2015

Una comèdia de cine on totohom s'ho passa bé però ningú no s'hi estripa les vestidures

per Andreu Sotorra

Fa sis anys que l'actor Pep Munné no trepitjava un escenari català. La seva trajectòria més recent ha estat dedicada a gires per fora de Catalunya i papers de sèries televisives. La seva última intervenció teatral va ser el març / abril del 2009 al Teatre Coliseum amb la comèdia 'Boeing, Boeing', de Marc Camoletti on Pep Munné feia el paper d'un arquitecte faldiller que es veu embolicat en un pla que barreja un amic i tres hostesses amistançades que coincideixen, les tres alhora, al seu apartament de París.

De fet, no es pot dir que hagi canviat gaire d'hàbits en aquests sis anys, almenys en la ficció, perquè en aquesta comèdia subtitula de cinema, 'Nues', Pep Munné és un director de cinema a punt de rodar una pel·lícula de sèrie B que té un embolic amb tres dones: la muller oficial, la guionista i amant, i l'actriu jove que hi ha de fer de protagonista. I les tres alhora acabaran també, com en la comèdia de Camoletti, convivint en el mateix apartament.

L'inici pretén fer creure que la cosa serà picant, almenys per fer honor al títol, 'Nues'. Però els espectadors no hi veuran ni gaire pit, ni gaire cuixa. Una mica de roba interior, sí. Però poca cosa més. Qui avisa, no és traïdor. (...)