Des de fa tres anys, el Liceu s’ha posat les piles pel que fa a la relació amb les noves generacions, de públic i creadors. Sota la direcció de l’artista resident al Gran Teatre de la Rambla, Àlex Oller, s’ha engegat el projecte Òh!pera, que durant tres edicions ha produït de la mà de Disseny Hub Barcelona un seguit de microòperes de nova creació que es presenten conjuntament al final de la temporada. Aquest any, per primer cop s’han inclòs aquestes funcions en la programació del Festival Grec de Barcelona, introduint l’òpera en la ja variada oferta del festival de la ciutat. En paraules d’Oller, es tracta de formar “el nou planter” de creadors d’òpera i “dibuixar el que ha de ser l’òpera del segle XXI”. D’aquesta manera, es promocionen nous creadors i s’obre la porta a estudiants de disseny per introduir-se en la creació operística, establint sinergies entre totes les disciplines artístiques relacionades amb l’òpera i es regenera el llenguatge, apropant-se a nous públics.
Així doncs, enguany, tres compositors, tres llibretistes, tres directors d’escena i tres escoles de disseny de Barcelona (Eina, Elisava i BAU), amb un màxim de sis intèrprets cadascú, també emergents, han treballat conjuntament per presentar tres òperes de curta durada que es van estrenar el passat cap de setmana. A més, cadascuna transcorre en un espai diferent del Liceu, espais que no són l’auditori principal, sinó sales i espais d’assaig, totalment desconegudes per a gran part del públic. Va ser molt especial recórrer els passadissos del Liceu, com si ens moguéssim pels seus intestins, justament per veure tres propostes d’òpera contemporània molt viscerals i íntimes a la vegada.
La primera va ser Contradir la nit, sorgit d’un poema del llibretista Martí Sales sobre una parella d’amants recorrent la ciutat de Barcelona, amb la composició musical de Montserrat Lladó i la direcció d’escena de Marta Gil Polo, que expressa de manera íntima i poètica la relació d’aquests amants per la ciutat esmunyedissa. La segona òpera, Azul como una naranja, parteix de Laura Ferrero, que recrea la història de Sergei Krikalev, l’astronauta rus que entre 1991 i 1922 va passar 311 dies a l’espai. Amb la música experimental del compositor Guillem Palomar i la posada en escena d’Ester Guntín, l’equip aconseguir recrear l’experiència del buit, la solitud i la desconnexió respecte d’un món real. Eliza va ser la tercera, una òpera futurista sobre la relació possible amb una IA que pugui controlar els nostres pensaments; a partir del llibret de Pau Miró, amb la composició musical de Ferran Cruixent i la posada en escena de Pol Roig Valldosera. Amb moltes ganes de seguir d’aprop aquests creadors i amb l’esperança que aquesta programació d’òperes contemporànies de nova creació i creadors joves, s’estengui més enllà en la temporada.
