Olivia y Eugenio

informació obra


Direcció:
José Carlos Plaza
Intèrprets:
Rodrigo Raimondi / Hugo Aritmendiz
Composició musical:
Mariano Díaz
Escenografia:
Francisco Leal
Il·luminació:
Francisco Leal
Vestuari:
Lorenzo Caprile
Producció:
Focus i Pentación
Companyia:
Organik Dantza
Autoria:
Eneko Balerdi
Sinopsi:

Mare i fill s'enfronten a una situació extrema on es qüestionen els valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s’acosta, sense remei, a Olivia, qui rememora la seva vida tot passant comptes d’una manera sincera amb el seu marit, la mare, les amistats, els metges i amb tots aquells que presumeixen de ser normals, com ara polítics, professionals i esportistes d’èxit. Sobre aquests, Olivia es planteja si són més normals que el seu fill Eugenio, un jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?

És una obra actual dins del marc de la corrupció política, terrorisme, alcoholisme juvenil, inseguretat ciutadana, de la que se'n desprèn una altra pregunta, ¿qui és realment feliç, una persona que sembla tenir èxit o un jove com l'Eugenio?

Crítica: Olivia y Eugenio

23/10/2015

Un previsible final dolç que esborra el drama

per Andreu Sotorra

L'obra de l'autor Herbert Morote (Pimentel, Perú, 1935) té un caràcter marcadament social, de sensibilització sobre fets tan delicats com la síndrome de Down o l'eutanàsia. No és el mateix posar en escena actors que caracteritzen personatges amb síndrome de Down que posar-hi directament "actors Down" —com els anomena la mateixa protagonista de l'obra, l'actriu Concha Velasco, en una intervenció ja fora de guió, després dels aplaudiments. I no és el mateix perquè, en el moment que Hugo Aritmendiz —o Rodrigo Raimondi, actor altern— intervenen en escena, automàticament doten d'un plus d'autenticitat el que la ficció està explicant.

I el que explica 'Olivia y Eugenio' és la relació que estableix al llarg de la seva vida una mare de classe benestant, hereva d'una galeria d'art, ja viuda, després d'un matrimoni no gaire encertat, amb el seu fill petit, Eugenio, amb síndrome de Down, amb un avantatge, diu la mare, que ni que es faci gran, Eugenio sempre és igual. Afable, alegre, ingenu, trapella...

A la ratlla dels trenta-i-tants anys, Eugenio s'ha criat en un món on la presència de la mare és essencial i el record mític del pare s'interposa entre els dos. Però aquest és un mal menor. El mal gros ve causat per un diagnòstic de càncer d'Olivia que la situa en la incertesa de la vida i la mort i de la incògnita del futur en relació al seu fill: ¿qui tindrà cura de l'Eugenio si ella no hi és? (...)