On, com, aigua?

Circ

informació obra


Sinopsi:

L'aigua és vida, la vida és aigua, l'aigua és rutina, és comoditat. Passen els dies, l'aixeta raja. Què passa si ens quedem sense aigua?

La Toli es desperta i com cada dia inicia la seva rutina. Tot sembla que segueix el seu transcurs natural, però de sobte... es queda sense aigua! Quines aventures li esperen per aconseguir l'aigua que necessita?

La Toli és una pallassa que aproxima els infants i les seves famílies a tractar temes quotidians de gran importància per la sostenibilitat i la supervivència del nostre planeta. On, com, aigua? és una proposta distesa i divertida que tracta sobre la importància de l'aigua i el seu ús en la nostra vida diària

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: On, com, aigua?

17/05/2024

Divertida ingenuïtat

per Jordi Bordes

La pallassa Nat la Toli té molt ben estudiat els recursos del seu bidó. Amb la simplicitat de l'humor més blanc (amb permís als recursos escatològics més primaris) ensenya els diferents usos de l'aigua pel dia a dia. És indispensable al lavabo, a l'hort, a la vida quotidiana, que la trama simplifica tant com el desplaçament de tota la primera escena: No surt del seu bidó gràcies a l'aigua que té al dipòsit. Per regar fa servir l'aigua que surt d'una aixeta que es deixa mig oberta (i que la canalla l'avisa, amatents a no malmetre l'aigua).

El segon capítol és la conseqüència lògica i divertidament caòtica d'aquesta falta d'aigua. La reacció lògica és confiar en el fet que plogui. Com que no es produeix, s'opta per desafinar expressament o fer el ball de la pluja dels indis americans. És quan hi ha emergència que cal buscar una solució més enllà del seu bidó. Com qui busca la forma de sobreviure una crisi. En aquesta recerca (saurí, inclosa) rescata botelles d'aigua del públic i un envàs de Cola, que nodreix de l'amenaça tot sacsejant la botella, com qui no sap la reacció que comporta.

La peça, en realitat, és tan sostenible que l'actriu, després de les salutacions, aclareix que només consumeix un litre i mig en la funció i que la recicla d'abans de dutxar-se ( posa en una galleda la que surt abans d'escalfar), tot convidant a fer que se sigui responsable de l'ús de l'aigua, ja dins de casa. La canalla ho té ben après, vista l'advertència del muntatge. L'obra, que al 2021 ja feia funcions, es va avançar a la por del canvi climàtic, molt abans que la sequera obligués a estrènyer la imaginació i la consciència ciutadana (no tant la consciència turística, ai).