On Goldberg Variations/ Variations

informació obra



Direcció:
Pep Ramis, Dora Cantero
Intèrprets:
Zuriñe Benavente , Jordi Casanovas, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis, Zoltàn Vakulya
Text:
John Berger
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Fanny Thollot
Vestuari:
CarmePuigdevalliPlantéS
Vídeo:
Martí Ramis
Ajudant de direcció:
Leo Castro, Federica Porello
Dramatúrgia:
Dora Cantero
Sinopsi:

ON GOLDBERG VARIATIONS / VARIATIONS és un treball multifocal sobre el moviment i la música de Johann Sebastian Bach.

Després de presentar l’espectacle Bach de María Muñoz arreu del món, i de la seva transmissió a Federica Porello, en aquesta nova creació Mal Pelo continua amb la recerca d’un llenguatge profund i dinàmic entre un grup de ballarins i músics per dialogar amb la música de J. S. Bach mitjançant les eines compartides durant el procés.

És un projecte adaptable i mutant de dos anys de durada i que té com a eix l’estudi de la música barroca contrapuntística i la relació amb el moviment, l’espai i la dramatúrgia coreogràfica.

La música d’aquesta primera proposta és l’obra Goldberg Variations / Variations, un treball del músic franco-americà Dan Tepfer, que proposa les Variacions Goldberg de J. S. Bach combinades amb les seves variacions improvisades sobre les mateixes harmonies.

Crítica: On Goldberg Variations/ Variations

29/03/2019

Convergència de llenguatges

per Montse Otzet

Primer va ser Bach, el solo que Maria Muñoz va estrenar el 2004 i que anys més tard ha cedit a Federica Porello, ballarina que encara avui l’interpreta arreu del món.

Ara és On Goldberg Variations / Variations, el segon espectacle d’una proposta, Bach Project, que la companyia Mal Pelo treballa sobre la música J.S. Bach i que culminarà amb un tercer muntatge que està previst s’estreni el 2021.

Si Bach va estar creada a partir de la música de La clau ben temperada, l’obra que ara ens ocupa està inspirada en la composició On Goldberg Variations / Variations, que el músic Dan Tepfer va realitzar sobre les Goldberg Variations de J.S.Bach. Varies de les improvisacions que ha fet el músic francès estan presents en l’espectacle que inclou catorze variacions de les trenta-dues de Bach.   

Si bé l’estructura matemàtica de la música barroca sembla que pugui ajudar a l’hora de coreografiar, aquesta estructura també pot resultar un repte i dificultat en el moment de ballar peces tan calculades musicalment. Però aquesta precisió que podria arribar a resultar freda no és cap entrebanc en un espectacle que transmet autenticitat i poesia, valors que arriben no tan sols a través de la música, sinó que també, de la veu de l’escriptor John Berger i d’alguns textos propis de la companyia que vénen a parlar d’emigració, de la bellesa que es pot trobar en la lletjor, de la fragilitat, de la llengua mare, etc...

Set ballarins, alguns provinents d’escoles diverses i d’altres fidels col·laboradors de Mal Pelo com és el cas de Federica Porello, Jordi Casanovas i  Enric Fàbregas, han estat part activa de la creació de l’obra i defensen amb notorietat l’estil propi de la companyia. Un segell on el moviment respira profunditat i dinamisme, ric en línies angulars i corbes, en acceleració i desacceleració del gest sense que hi hagi cap sotrac, com si tot fluís de manera fàcil i orgànica.  

Un espai diàfan, on el color predominant és el blanc grisenc, una paret de fons construïda a base d’estors mòbils que facilita l’entrada i sortida dels intèrprets i unes taules i tamborets situats als laterals de l’escenari configuren un espai escènic suggerent que en diverses vegades es veu banyat per unes projeccions abstractes.  

En determinats moments, la fluïdesa dels fragments exclusivament ballats queda interrompuda per paraules, sorolls inconcrets i durs, així com per udols d’animals; manifestacions externes que expressen una voluntat de denúncia i un qüestionament envers el món que vivim.  Aquest trencament molts cops resulta incòmode si bé ajuda a definir el discurs de l’obra i a no caure en un desenvolupament únicament coreogràfic. Però, de totes maneres, és el ball el que emergeix per damunt de tot.

Excel·lent l’escena final on tots els intèrprets, Maria Muñoz, Pep Ramis, Zuriñe Benavente, Zoltàn Vakulya, a més dels tres abans citats, avancen com pèndols mentre de fons s’escolten sorolls de fàbriques i la veu greu de Berger; això abans que s’escolti l’ària que ha iniciat l’obra, els ballarins s’allunyin d’esquena i  les llums es vagin apagant.