Orgasmos, la comedia

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Roger Pera /Joan Olivé, Cristina Brondo / Carla Lladó
Adaptació:
Oscar Contreras
Traducció:
Oscar Contreras
Composició musical:
Pep Sala
Escenografia:
Sergi Corbera
Autoria:
Javier G. Yagüe, Luis Garcia Araus
Sinopsi:

Orgasmos és una comèdia que tracta de les diferències entre homes i dones i la convivència en parella. Es remunta a Adam i Eva i va fins a l’actualitat. Una bona manera de veure que encara que hi hagi una guerra de sexes, sempre aquests acaben per ser el millor complement l’un per l’altre.

Orgasmos és una divertida comèdia que ens farà reflexionar. En resum, un autèntic manual d’autoajuda per a enfrontar-se als reptes de viure en parella, que no són pocs.

Crítica: Orgasmos, la comedia

10/10/2016

Un paradís amb sexe de plexiglàs

per Andreu Sotorra

El títol enganya. Aquells espectadors que es pensin que l'espectacle «Orgasmos» és un succedani d'una de les performances decadents de la sala del Bagdad —una mica més enllà del Teatre del Raval— van errats.

«Orgasmos» és una comèdia que posa el dit a la nafra, una vegada més, sobre una de les qüestions que, a jutjar per alguna de les reaccions puerils de la platea, continua anant més enllà de l'educació sexual practicada des de l'escola bressol a la universitat i de les múltiples finestres obertes a les xarxes sobre el sexe. Hi ha tabús que són hereditaris de generació en generació. Malgrat el presumpte progrés i la presumpta informació sobre la qüestió.

Per això, «Orgasmos» tracta de la diferència entre homes i dones, de les dificultats de viure en parella i de com ho van embolicar per una poma —starking, segons els d'«Orgasmos»— aquella parella tan coneguda per tothom que respon als noms d'Adam i Eva. (...)

Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut i que manté en bon nivell el clima de comèdia que «Orgasmos» promet. Especialment afable, quotidià i pròxim, ell, potser l'actor català de la nissaga Pera més polifacètic pel que fa a veus i expressió. I voluptosament enèrgica, en una multicaracterització de la dona, que reflecteix la maduresa de l'actriu després de la seva llarga trajectòria en cinema i televisió. Ha plogut molt des de la sèrie «Poblenou» de TV3, que els més nostàlgics encara recorden com un dels debuts, el 1994, de l'encara actriu adolescent que era aleshores Cristina Brondo. (...)