Ot, el Quixot

informació obra



Companyia:
Argot Teatre
Autor:
A partir de la novel·la de Cervantes
Dramatúrgia:
Martí Torras i Jordi Gilabert
Intèrprets:
Arnau Monclús i Jordi Gilabert
Direcció:
Joan Sors
So:
Roger Torras
Composició musical:
Andrés Donoso
Escenografia:
La Forja del Vallès, Clownx Teatre
Vestuari:
Iolanda Llansó, Gemma Gili
Sinopsi:

Així com Don Quijote confon sovint la fantasia amb la realitat, aquesta peça utilitza situacions reals amb notes de fantasia per introduir el protagonista en un món de ficció. Ot, un xicot eixerit a qui no agrada gaire llegir, ha heretat una llibreria. Pol Magí, una rata de biblioteca, li farà veure que aquesta llibreria és màgica, ja que, si vol, pot esdevenir protagonista  de cada una de les històries que contenen els llibres. I així cau dins d’un volum del Quixot i, per sortir-ne, haurà de reviure alguns dels capítols d’aquesta famosa novel·la.bUna manera divertida i amena de conèixer  la història de Don Quixot. Una història que fomenta l’ interès pels llibres i la lectura.

Edat recomanada: a partir dels 5 anys

Crítica: Ot, el Quixot

29/04/2014

Un Quixot de pega, en clau de clown

per Jordi Bordes

Argot Teatre cau dins del Llibre de cavalleries per excel·lència, Don Quijote de la Mancha, i estira el fil per narrar les desventures (més que no pas aventures) en clau d'acudit constant del cavaller i el seu Sancho Panza. Tot plegat és una perpècia per ensenyar a l'Ot, el nebot d'un llibreter que rep en herència la botiga i que, fins llavors, els llibres li havien provocat alèrgia. Aquella experiència servirà perquè reprengui l'interès per la lectura. Vaja que, si fa o no fa com la bestia de La bella i la bèstia. El joc dels dos actors amb continus canvis de personatges i algun joc prou surrealista (com el molí que balla rap) permet passar pels capítols més sonats i coneguts del llibre de Cervantes.

 El traç és volgudament gros i l'espai s'ambienta amb un gran llibre que il·lustra l'espai (no s'estan de pintar sols amb ulleres fosques i serps rialleres). La canalla riu les bromes quan fa referències que li són conegudes (el burro de Shreck) i es queden perplexos quan Quixot amenaça que la seva Dulcinea s'ha de convertir en la Miss del Toboso!). Cal destacar els elements escenogràfics, de vestuari (d'una ridícula simplicitat) i d'atretzzo amb cavalls i titelles (representant les guapes de Toboso que s'interessen per la demanda de Sancho Panza) deambulant entorn del llibre obert.

La d'Argot Teatre és una proposta molt diferent a la que van signar, el 2005, la companyia resident al Jove Teatre Regina: La trepa va presentar un muntatge que partint d'un espai escènic conceptual viatjaven màgicament per les escenes amb major cura i sensibilitat dels personatges, tot i no perdre mai la mirada lúcida fenr sorna de Quixot, embogit per la literatura fantàstica.