Out Of The Blue

informació obra



Sinopsi:

Blau cel, blau profund, blau marí, blau elèctric. La mirada al cel, el que neix a les entranyes, submergir-se a l'oceà, un crit i una exclamació llunyana. Out Of The Blue II és el que trobes quan no busques. El que sorgeix del no-res. El que es presenta de forma inesperada. Cel, mar, aire; potser pluja. És la rosada a trenc d'alba. Dos cossos estranys, dos cossos que es troben. En essència, en solitud, en la llunyania. Una peça de dansa contemporània de carrer que neix de la necessitat de gaudir del plaer de ballar lliurement, de moure's, de desconnectar, de trencar la rutina.


Crítica: Out Of The Blue

10/09/2019

Nous aficionats

per Jordi Sora

Una de les estratègies que Fira Tàrrega 2019 ha complert amb determinació és la programació de petites peces de les diverses arts escèniques en viu amb l’objectiu de fer gaudir un extens ventall de persones. Però sobretot, per crear nous públics. Quina manera més eficaç per fer-ho possible que brevetat, tècnica i narrativa aplegades en una proposta llesta per al consum immediat.

La companyia Larutan, amb l’espectacle Out of the blue II, de només 11 minuts n’és un bon exemple: dos intèrprets exquisits, mil·limetrats, compenetrats i precisos. Es tracta de Denis Martinez i Maria Andres. Amb una coreografia efectista, que signa ella i un ampli ventall de significats, com l’evocació de la imatge d’un oceà i el seu blau. Tot plegat, una intervenció senzilla, clara, que va aplegar una munió d’espectadors de totes les edats i que va ser ben celebrada.

En el capítol del moviment, més enllà de les qualitats tècniques assenyalades, destacar una expressivitat viva: pertinent per a la història que s’explicava. Grans desplaçaments, en format de duo, amb un treball de coordinació que convidava a pensar en un regal per als sentits. Allunyats d’un discurs més enllà de l’estètic, compassen amb els seus cossos una idea d’harmonia i profunditat molt adient.

La música de Plastikman i el vestuari també de Maria Andres trenquen la uniformitat de l’obra, com per accentuar l’estranyesa del moment: sobre allò que evoquen enmig d’una plaça plena de gent; però també sobre la sort de les trobades casuals, com les que segur es van produir en més d’una persona, a la recerca de coses gratis a la Fira, enfrontats probablement per primera vegada amb la dansa i amb la sort de trobar una peça com aquesta. Així segur que farem més aficionats!