La primera imatge de l’espectacle ja és colpidora
i talla la respiració: María Pagés vestint de negre i davant un fons d’escenari
del mateix color, balla en silenci i sota uns raigs de llum zenital.
L’embolcall d’aquest color fa que ressaltin els seus braços impressionants:
llargs, generosos, inventius en formes i accents i alhora propulsors d’un moviment
de tors commovedor.
La bailaora
és una dona amb un físic corpulent, de gran alçada, condicions que no van
molt a favor per dedicar-se a ballar. Però per Pagés això no resulta ser cap
inconvenient, ans tot el contrari, el seu físic ben plantat, disposa d’una harmonia
i una delicadesa suggestiva. El ball que
interpreta a través d’un seguit de pals del
flamenc com seguiriya, fandango,
tientos, tangos, per citar-ne uns quants,
és solemne, íntim, majestuós, alegre, passional..., sentiments que expressa,
de forma excel·lent, amb un gest que li
surt de les entranyes i de cada batec del cor.
Óyeme
con los ojos, és una obra que pren el títol del poema Sentimientos de ausente de sor Juana
Inés de la Cruz i que està inspirada en poemes de Sant Joan de la Creu, Fray
Luis de Leon, Tagore, Mario Bennedetti , José Agustín Goytisolo i poetes sufís.
Paraules que prenen forma a través del ball i de la música flamenca; elements
que es cohesionen amb gran sensibilitat
i harmonia, gràcies a la intel·ligent direcció que ha fet la Pagés i a la dramatúrgia
que ha realitzat El Arbi El Harti, portant el muntatge cap a un ambient íntim, rigorós,
quasi espiritual, això sí, deixant un espai per l’ humor a Rostros, on a ritme d’una cançó de rap, María Pagés i el quadro de
músics escenifiquen una divertida lletra que parla de la calor que fa, de
costums i tradicions.
Maria Pagés incorpora a les seves condicions
de bailarora la paraula. L’artista surt
airosa de la recitació del poema Caminemos
juntos de Goytisolo, malgrat que l’escenificació teatral que se li dóna al
final peca d’exageració.
Si bé tots els elements que configuren l’espectacle
són notables com és el cas del disseny i realització d’un bellíssim i
imaginatiu vestuari i d’una acurada il·luminació, un punt i apart mereixen els
extraordinaris musics, uns intèrprets d’altíssim nivell que cohesionen amb l’espectacle
i entre si de forma impressionant. La
guitarra de Rubén Levaniegos, el violoncel de Sergio Menem i el violi de David
Móñiz, creen una cascada de tons i ritmes que desperten una gran emoció, alhora
que el cante d’Ana Ramón i Juan de
Mairena i les palmes i acompanyament de José Barrios, subratllen l’alt valor
musical del quadro flamenc.
