Pairidaeza

informació obra



So:
Marina Herlop
Sinopsi:

El jardí és la parcel·la més petita del món i, alhora, és tot el món. Les cultures antigues ja van dedicar una atenció especial a la poètica que amaga aquest petit espai envoltat de murs. Els perses, de fet, s’hi referien amb el terme pairidaeza, que va donar lloc a la paraula paradís. Al jardí, la naturalesa inextricable queda limitada i endreçada per la mà humana, i aquest procediment té moltes concomitàncies amb el que es duu a terme en la creació artística: lluny de subordinar l’obra a la seva persona o voluntat, la bona jardinera i la bona creadora han de conèixer bé l’espai, les espècies, les estacions, i jugar amb aquests coneixements per tal d’aconseguir que l’espai desplegui totes les seves possibilitats estètiques.

En aquest concert interdisciplinari, en diàleg amb l’espai dissenyat per l’estudi d’arquitectura Takk, les arts escèniques o la dansa, Herlop ens parlarà sobre la creació artística: a través de la imatge del jardí, el públic es podrà apropar, des d’un nou angle, a una activitat tan aparentment esotèrica com és la síntesi d’una obra artística. En contra de conceptes críptics sovint associats al procés creatiu, com ara la inspiració o el talent, que ens porten a veure els artistes com una mena d’ídols o genis, l’autora d’aquest espectacle reivindica una visió de la creació lligada a la perseverança, l’estudi, la pràctica o l’entrega.

Nascuda a Piera, la compositora i pianista Marina Herlop es va graduar al Conservatori Professional de Música de Badalona en la modalitat de piano clàssic. En aquest període, Herlop va començar a utilitzar el piano i la veu com a úniques eines per compondre la seva pròpia música, en la qual experimentava harmònicament i melòdica. Quan va aplegar prou cançons va enregistrar el que es convertiria en el seu primer àlbum, Nanook (Instrumental Records, 2016), sota el patrocini del pianista angloespanyol James Rhodes. En el seu segon àlbum, Babasha (Aloud Music Ltd., 2018), va voler afegir textures electròniques i efectes a les seves composicions, un procés que la va introduir en el món de la música electrònica.

A partir d’aquest moment, va començar a emprar eines electròniques per compondre i va endinsar-se en el món de la producció musical, els sintetitzadors i el sampling. Així va produir el seu tercer àlbum, que encara no ha pogut veure la llum a causa de la covid-19. Aquesta nova música és una mena de contraposició als dos treballs anteriors: l’experimentació se centra en terrenys com el ritme i la tímbrica i treballa amb el riff, el beat i l’harmonització vocal. Tanmateix, més enllà de les eines de les quals se serveixi, el que defineix Marina Herlop és la voluntat de projectar la música cap al futur i de trobar fórmules que li semblin innovadores i atractives. Aquest desig ha guiat el seu procés creatiu des de l’inici i ha donat coherència estètica a tot el seu treball.

Ara, l’artista posa a prova la seva capacitat d’hibridar música i escena col·laborant amb l’espai de producció arquitectònica Takk en el primer espectacle del cicle Escenes, de L’Auditori, que programa el Grec 2021. El cicle, que va néixer per fomentar la nova creació, enguany té com a tema i subtítol “Dones i Creació” i inclou espectacles protagonitzats per artistes com Alba Pujol, l’artista audiovisual Tanit Plana o la mateixa Marina Herlop.

Encara no hi ha crítiques publicades