Pendent de votació. Roger Bernat

informació obra


La Fundació torna a convertir La Pedrera en un punt de trobada de les arts escèniques. Del 6 de febrer al 5 de març es durà a terme la tercera edició del cicle Noves escenes, noves mirades, on hi trobarem propostes teatrals que barregen el moviment, el vídeo, la paraula, els objectes o la música. Hi participaran artistes de llarga carrera i projecció internacional, que plantegen temàtiques universals des de la seva particular mirada. A més, compta amb l’assessorament artístic i de continguts de Jordi Fondevila. Els espectacles que conformen el cicle d'enguany són els següents: 6 de febrer: Ciencia_Ficción de Cristina Blanco. 13 de febrer: That’s the story of my life de Macarena Recuerda Shepherd 20 de febrer: Pendent de votació de Roger Bernat 5 de març: Brickman Brando Bubble Boom d'Agrupación Sr Serrano (Tots els espectacles són a les 20h i tenen un preu de 6 €).

Autor:
Roger Bernat
Dramatúrgia:
Roberto Fratini
So:
Juan Cristóbal Saavedra
Il·luminació:
Ana Rovira
Ajudant de direcció:
Txalo Toloza
Escenografia:
Visualització de dades: Mar Canet, Dispositius i software de dades: Jaume Nualart
Producció:
Dins el Cicle Noves Escenes, Noves Mirades de La Pedrera
Sinopsi:

La sala es transforma en un Parlament on cada un dels espectadors, armat amb un comandament a distància per votar, governa el teatre com un hemicicle en què els colors polítics estan per definir. L’autor ens diu que en la política actual la funció de la paraula és no convèncer mentre que les coses canvien mogudes per poders que no es diuen, i que tampoc dialoguen. Veiem què succeeix si de sobte, mancats de tot poder efectiu, el paper de la paraula torna a ser l’originalment polític de convèncer a qui l’escolta. 

Crítica: Pendent de votació. Roger Bernat

21/02/2014

Ens agrada veure nevar

per Bàrbara Raubert

Brillant exercici de democràcia impossible és l'espectacle de Roger Bernat Pendent de votació: un atzucac insalvable per inquietar la més tranquil·la de les consciències. Et pensaves que eres tolerant? Resulta que no sempre. Et pensaves que eres un demòcrata? Potser una mica menys. Et pensaves que tenies les coses clares? No, això no t'ho pensaves, però és que ara, encara menys.

Els protagonistes de Pendent de votació són el public mateix, les dissertacions en les que es troba abocat amb el seu company de seient i les reaccions grupals a les propostes del "sistema" que parla a través d'una gran pantalla al centre de la sala. Un "sistema" que funciona com una ment panòptica alimentada per les nostres creences i que ens les tira a la cara quan menys ho esperem.

Però Pendent de votació també és joc escènic a partir de la ficció de l'art i de la voluntat de crear un cosmos independent i autoexplicatiu com és qualsevol bon espectacle. Aquí, Roger Bernat ha donat la volta al mitjó i ens l'ha espolsat a la cara perquè, a contrallum, penséssim que vèiem nevar. I la veritat és que era molt bonic.