Arenga, humor i ficció basada en fets reals.
Un monòleg creatiu construït amb els valors que transmet Pep Guardiola. Des de
la catalanitat i la cultura de l’esforç, fins al treball en equip i la
superació personal per tal de, finalment, aconseguir qualsevol meta.
És una excel·lent carta de presentació
de Catalunya (de fet, estrenada a Dublín i Nova York, inicialment es volia
representar només a l’estranger) i tant pot agradar als seguidors del futbol
com als qui l’esport rei no els treu el son. Malgrat això, per no perdre’s
detall, requereix un mínim de coneixement del tema (més que garantit si es
segueix la inevitable actualitat futbolística) i, d’altra banda, probablement
teixirà més complicitats amb els culés que amb altres aficions...
Pep Garcia-Pascual, un actor amb (si es
vol) certa retirada a l’exjugador i exentrenador del Barça, encarna la figura
del de Santpedor sense voluntat d’imitar-lo físicament. En determinades
ocasions reprodueix algun dels seus gests característics com ara quan es grata
el cap amb actitud reflexiva, però a ‘Pep Talk’ el que es busca és imaginar la
vida d’aquest personatge durant el parèntesi d’entrenar el FCB i el Bayern de
Múnich. Què feia? Què pensava? L’autor, Alberto Ramos, parteix d’aquest punt
per idear la hipotètica gira de conferències que Guardiola hauria impartit a
nivell internacional per divulgar el seu “mètode” i les virtuts del país que
l’ha vist néixer i créixer.
Amb el suport d’un PowerPoint, parla entre
d’altres dels castells, La Masia, la derrota del 1714 i el seu passat com a
futbolista i entrenador. Evidentment, no hi falten les seves cèlebres frases,
melodies i pel·lícules, ni els professionals amb qui ha conviscut laboralment. Sense
revelar el guió, dir que treu punta de situacions prou conegudes per tothom i
demostra la capacitat per inventar una història relativament creïble en clau
còmica. Sense aquest ganxo l’espectacle seria insípid, encara que potser se
n’abusa una mica reiterant un raonament que el públic capta de seguida.
La posada en escena, austera, vestida bàsicament
per una porció de gespa, la pantalla i el joc de llums, realça la interpretació
de l’actor i, alhora, recorda les populars TED Talks que, de ben segur, han
inspirat el muntatge. Per cert, interessant la proposta d’oferir-lo també en
anglès –no només en català– a Catalunya (pels qui dubtin del seu nivell,
tranquil·litat, està subtitulat en català).
