Pere i el llop

Musical

informació obra


Adaptació:
Cia. Quintet Frontela
Direcció:
Albert Massanas, RCProduccions
Intèrprets:
Laura Pla, Pere Sansó, Vicent Salvador, Alejandro Villanueva, Marc Moragues, Josep Casadellà, Roger Canals
Composició musical:
Sergei Prokofiev
Escenografia:
Sarah Bernardy
Vestuari:
Sarah Bernardy
Il·luminació:
Sarah Bernardy
Producció:
Quintet Frontela
Sinopsi:

En Pere viu amb el seu avi i el seu gat al costat d’ un estany. Un dia decideix sortir a explorar el territori sense saber que molt a prop corre un llop ferotge. Els animals de l’ estany, l’ànec i el petit ocell, ja se l’han trobat. Tots junts intentaran atrapar-lo abans de caure a les seves urpes. 

El Quintet Frontela ha adaptat el clàssic conte musical escrit per Sergei Prokofiev l’ any 1936 i n’ofereix una versió per quintet de vent on cada instrument (flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot) interpreta un personatge.

A partir de 6 anys

Crítica: Pere i el llop

08/04/2016

Desaprofitar l'oportunitat a ensenyar a escoltar

per Jordi Bordes

El conte de Pere i el llop és un clàssic en les programacions familiars dels auditoris de música. Hi ha des de la possibitat de projectar un fil animat amb simfònica inclosa a fer-ho en directe amb els personatges voltant entre els músics. Aquesta proposta de Quintet Frontela planteja que siguin els mateixos músics els que facin els personatges i que el narrador es desdobli també en Pere i en caçador. D'entrada, un punt interessant per a integrar els músics en l'escena i fer-ho tot ben gràfic, il·lustratiu: Podem saber que l'ocell és la flauta travessera, o l'avi el fagot i reconèixer quin és el seu so en la presentació. Sels hi veu ganes de jugar i d'agradar a la canalla però no transporten prou el persoonatge (l'animal a l'escena) encara que els vestuari sigui cridaner. 

Però és contraproduent que es demani la participació per fer de caçadors tot picant de peus. Així és impossible que reconeguin quin és  el so que el comppositor va triar per il·lustrar amb la música aquell final. Una mirada externa ambiciosa podria ajudar a rescatar allò que és interessant de la proposta i refer el que, sense voler, va en contra de voler apropar la música clàssica a la canalla i ensenyar-la a escoltar: a entendre que la música pot ser narrativa i també descriptiva.