El públic s’asseu a l’extrem de l’escenari. Al seu davant es desplega un món de sorra i miniatures, amb una fogassa de pa, un cel de bambú i petites construccions de fusta, amb branques i pals. De sobte, alguna cosa es mou a sota la terra: una criatura s’arrossega per l’escenari experimentant tot tipus de sentiments: por, desig, solitud, alegria, enuig, sorpresa... S’explora tot el ventall sense cap paraula, tan sols escoltant, mirant i tocant.
Encara no hi ha crítiques publicades