Espectacles vistos al Teatre Atrium de Viladecans, el 26 de febrer de 2016, per a públic escolar de Secundària.
El juny de 2015 enceta la seva primera edició 'Píndoles', el Festival de Microteatre de Barcelona, també subtitulat 'Microteatre fora del teatre' donat que es fa en diversos espais no teatrals de l'Alberg Mare de Deu de Montserrat de la capital catalana. A iniciativa de David Barrera, director de l'alberg, i de Giulia Poltronieri, va obtenir un gran èxit de públic, un interessant ressò mediàtic, i que diverses sales dins i fora de Barcelona s'interessessin per oferir una programació que combinés vàries d'aquestes 'píndoles' teatrals.
En una d'aquestes, a l'Atrium de Viladecans, vaig veure tres dels espectacles de la primera edició, cosa que em va portar a interessar-me per aquest nou format i visitar Micoroteatres Barcelona. Aquí teniu la meva reflexió sobre aquest fenomen de peces curtes que de mica en mica pren carta de naturalesa entre nosaltres, i molt especialment entre el públic jove.
Missatge Terra Lluna
Des de que l’ésser humà camina per la terra ha mirat sovint el cel
per trobar respostes, esperant senyals. Avui ell i ella contemplen la
volta celeste per la mateixa raó, a la falda d’una muntanya, de nit.
Sabran interpretar els senyals?
![]()
Autor: Marc Torrecillas
Direcció: Marc Torrecillas
Interpretació: Estefi García i Pere Costa (Actualment Roger Batalla).
Dos joves, noi i noia, que estan
d’excursió, es troben en una clariana del bosc en plena nit, observant
les estrelles, i mentre ell desplega tots els seus coneixements sobre
cossos celestes, ella el segueix atentament, tot i que sense dir res,
està pensant en una altra mena de cossos… els de tots dos abraçant-se i
fent l’amor -interpretem-. Passa com sovint amb les persones que
s’agraden, que tots dos s’agraden, però un d’ells vol ser tan
‘indirecte’ que no acaba mai de trobar la forma de dir-ho, ni tampoc
percep els missatges de l’altre ‘cos celeste’. Un tema molt apte per a
adolescents (i adolescentes, que diria aquell), el principal valor del
qual és que entenem tot un subtext en base al llenguatge no verbal
d’ambdós actors, i també gràcies a les tonalitats de la veu, que ens
diuen el que no gosen dir les paraules. Bona direcció i interpretació.
Que algú apagui el llum
Ell té TOC. Ens explica com és la seva vida amb el TOC, el seu dia a
dia, les seves obsessions. I com el dia que la va conèixer a ella, el
seu cervell va callar per un moment per deixar pas al cor, a escoltar
els batecs del seu cor per primera vegada. El silenci dins del soroll.
Com un llum. Un llum enmig de la foscor. Una foscor massa poblada de
monstres i de pors. En el fons és una història d’amor. Una història
d’amor amb monstres. Com totes les històries d’amor.
![]()
Autora: Sílvia Navarro
Direcció: Sílvia Navarro i Lluís Garrido
Interpretació: Júlia Santacana i Lluís Marquès
També en el món de la parella, aquí
ens trobem amb un cas extrem: ella coneix un tipus ‘friki’ (que ens
recorda una mica al Jack Nicholson de ‘Millor, impossible’) mostrant-nos
com de vegades preferim algú ‘diferent’ precisament perquè no és
convencional, però també que massa rareses i obsessions poden molt bé
malmetre una parella amb el pas dels anys. Per a públic jove pot tenir
sentit com a avís sobre com poden esdevenir les relacions amb gent
excessivament original (eufemisme), i té al seu favor el tractament
alhora humorístic però sens frivolitzar.
Moro
20:30 h Posa les notícies.
20:31 h Alguna cosa ha canviat.
20:32 h No sé qui ets.
20:33 h No sé qui som.
20:34 h De qui és l’ombra que et tapa mitja cara?
20:35 h Besa’m, toca’m el cul, estira’m els cabells.
20:37 h …
![]()
Autor: Jumon Erra
Direcció: Jumon Erra
Interpretació: Gloria Rodrigo i Jaume Casals
Com a text, sense cap mena de dubte,
el més interessant i reeixit. En pocs minuts, veiem la parella
protagonista (també parella, però en aquest cas és la situació de
partida i circumstancial, no el centre argumental) formada per un
polític en campanya i la seva dona, on un sobtat fantasma del passat
d’ella, fa esclatar un conflicte que treu de dins la veritat de cadascú.
Sembla mentida que un text de 15 minuts pugui concentrar vàries
reflexions sobre la vida pública, la privada, els prejudicis, el rastre
que totes les relacions deixen dins nostre, la mala consciència, la
tirania de la imatge social, etc… tota una fita!
