Pippi Langstrump és una nena de 9 anys que viu sola, amb l’única companyia de dos animals: un cavall i un mico, anomenat Sr.Nilsson. Ella parla sovint de la seva mare que l’està veient des del cel, i del seu pare, que és un pirata que viu als mars del Sud, i que un dia ha de venir a buscar-la. Pippi és independent, caòtica i amb una gran imaginació.
Té dos grans amics, Tommy i Annika, i amb ells viu les seves aventures: La visita a l’escola, on Tommy i Annika hi assisteixen regularment; l’escapada d’uns lladres que pretenen prendre-li les monedes d’or que Pippi guarda; o els tripijocs amb una assistenta social i amb un parell de policies força babaus. L’ assistenta con aconseguirà que Pippi canviï la seva independència per la "seguretat” d’una institució els policies tampoc no se’n sortiran quan pretenguin que la noia respecti escrupolosament la llei.
Finalment apareix el seu pare, al front d’un vaixell i li proposa salpar amb ell i la seva tripulació
A partir de 5 anys.(...) Meritxell Santamaria, sobre qui recau tot el pes del musical, és una jove actriu de llarg recorregut escènic a hores d’ara, molt versàtil, i que els bon fisonomistes identificaran encara amb un dels personatges televisius més entranyables de la telenovel·la 'El cor de la ciutat'. Es tracta de la Neus, la nòvia d'en Narcís que, com ell, tenia una lleu discapacitat psíquica. (...)
El musical té el ganxo de les peces musicals que els fans del personatge de Pippi coneixen. El muntatge de la companyia Lazzigags es basa en diverses petites situacions i aventures extretes de l'univers literari d'Astrid Lindgren com 'Pippi als mars del Sud', 'Els germans Cor de Lleó', o 'Ronja, la filla del bandoler'. Això permet que alguns dels intèrprets facin el paper de diversos personatges: el forçut del circ, els dos policies, els amics Tommy i Annika, el parell de lladres... Pippi, esclar, no se separa del seu cavall blanc i del mico que fa passar a tothom pel senyor Nilsson, amb qui viu. I les escenes que toquen més el cor arriben de la mà del pare pirata (Ferran Castells) que reflecteixen la fusió de fantasia i realitat pròpia d'Astrid Lindgren.
No és en va que el musical 'Pippi Langstrump' hagi superat deu anys i més d’un centenar llarg de representacions. És un dels espectacles familiars que fa la sensació que no tingui data de caducitat. Ben representat. Molt dosificat. Un ritme que no s'alenteix en cap moment. I el que és més important, tota la companyia s'hi aboca amb rigor i respecte pel públic, de qui demana alguns voluntaris en un moment donat per a un cop de mà fugaç. (...)