Pirates, bruixots i altres bitxos

Musical

informació obra


Interpretació musical:
Pep Collell (bateria), Àngel Martínez (piano, teclats i cors)
Il·luminació:
Sergi Miarons
Escenografia:
Montse Baqués
Vestuari:
Atélier Gemma Malé
Caracterització:
Eudald Ferré (titelles)
Estrena:
Mostra d'Igualada 2017
Intèrprets:
Jacinto Alonso, Oscar Ortiz
Sinopsi:

L’espectacle es basa en un concert multidisciplinar que inclou  llegendes i contes il·lustrats amb imatges de vídeo, dibuixos animats i l'ús de la tecnologia (marca de la casa). Les cançons són d'autor fruit del treball de 40 anys de trajectòria artística, s'adrecen al públic familiar i es troben enregistrades en els darrers 3 discos de la companyia. Pirates, xerraires, bruixots i secrets per donar i per vendre...

Crítica: Pirates, bruixots i altres bitxos

03/06/2019

Cançons i contes, tecnologia i històries

per Josep Maria Viaplana

Vist el dissabte, 1 de juny de 2019 al Festival FITKAM de Montmeló.

Una funció amb un públic entregat al FITKAM, que coneix de fa anys la bona feina de Pep López, i especialment la línia que va començar amb 'Els mons d'Irene' que l'ha dut a recórrer tot l'estat, amb un èxit aclaparador.

Aquest cop, la cosa va de pirates i altres històries. Conduïts per un vell pirata virtual, que ens explica la història del darrer corsari del Llobregat, a qui li agradava més fer i cantar cançons que anar espantant i robant la bona gent que trobava pel seu camí. En resum, un espectacle conduït per la música en directe: ell mateix a la guitarra i la veu, un bateria -per cert molt bona l'apagada baterística- un teclista que també li fa les veus (que ja de fa temps l'acompanya, l'Àngel Martínez) i una potent i impecable secció de vents, de tres components. Tots ells impecables, com calia esperar.

A això cal afegir-li tot el joc de vídeos que van apareixent a un costat i altre de l'escenari, il·lustrant tant les cançons com les històries. Sobretot la primera, la del noi babau, divertidíssima i amb un ritme precís, que ens va embadalir a tots i totes. En un altre moment, un joc participatiu amb unes polseres repartides entre el públic, que participava amb un immens videojoc, que en aquesta ocasió, va tenir algun problema tècnic, però que finalment va poder-se fer sense més història.

En resum, la música, el plat fort de sempre del Pep López, comparteix protagonisme amb la rondallística (aquí es desvetlla com un experimentat 'explicador' d'històries, i els jocs que dóna el vídeo i la incorporació de noves tecnologies, sobre les quals et pots qüestionar si realment aporten molt o no. Això cadascú.