Pisadas. Fin y principio de mujer

Dansa

informació obra


Direcció Musical:
Olga Pericet
Composició musical:
Paco Iglesias, Víctor “El Tomate”
Coreografia:
Olga Pericet, Marco Flores
Interpretació musical:
Miguel Lavi, Miguel Ortega, Paco Iglesias, Víctor “El Tomate”
Producció:
Olga Pericet
Companyia:
OLA MACIEJEWSKA
Autoria:
Ola Maciejewska
Sinopsi:

La dona com a protagonista de la seva pròpia història des del punt de vista d’Olga Pericet; a Pisadas, fin y principio de mujer, l’artista flamenca trenca amb els codis preestablerts i planteja el retrobament de les persones amb els seus orígens, les seves tradicions i celebracions; per això les festes populars i els rituals són l’epicentre d’aquesta nova creació, en què Pericet s’acompanya de reconeguts artistes com Juan Carlos Lérida al baile.

Llicenciada en dansa espanyola i flamenc i coneixedora del contemporani, la cordovesa Olga Pericet és una de les millors representants de la renovació flamenca de l’escena actual. Des de 2004, any en què va estrenar el seu primer espectacle, l’artista no ha deixat de treballar arreu del món. Ha compartit escenari amb figures com Ana Laguna, Lola Greco, Nacho Duato, Enrique Morente, Isabel Bayon, Joaquín Grilo, Merche Esmeralda o Carmen Cortés, entre d’altres… “Pericet innegablement és carismàtica i amb una tècnica enlluernadora”, diu d’ella The Washington Post.

Crítica: Pisadas. Fin y principio de mujer

21/10/2017

Un espectacle irregular

per Montse Otzet

Olga Pericet és una artista que s’afegeix a la llista de personalitats de la dansa que, inquiets i reflexes dels seus temps, innoven el flamenc i el ball espanyol, com per exemple Israel Galván i Rocío Molina, per citar-ne dos.

Olga Pericet, filla d’una notable saga d’artistes molts dels quals han sigut reconeguts per la preservació de la rica Escola Bolera, malauradament avui en dia quasi desapareguda,  és una artista de caràcter fort que el posa al servei d’un espectacle que parla de la dona, trencant codis preestablerts i oferint unes imatges algunes de les quals de gran plasticitat com és la de l’inici de l’espectacle on Pericet interpreta una malagueña amb gran elegància i solemnitat.

Però valorant el seu conjunt, Pisadas. Fin y principio de mujer és un espectacle irregular que tant compta amb imatges molt suggerents com amb fragments que no acaben d’encaixar,  almenys de la forma en què estan ubicats. Això fa que el muntatge necessita un guió més ajustat, d’una millor direcció i dramatúrgia per tal que l’obra quedi més sòlida i no es vagi esqueixant.  

Olga Pericet és una excel·lent bailaora com queda demostrat en cadascuna de les seves intervencions, especialment en Tarantos on enfundada en pantalons i una armilla regala el millor dels seus zapateados. Però l’artista no tan sols vol innovar el concepte dels seus espectacles sinó que lògicament, ho fa també en el seu ball, en un flamenc que surt dels cànons establers per acollir-se a formes contemporànies creades a través d’uns moviments de braços, de tors i de cabells que trenquen amb el flamenc  més ortodox.

Al costat de Pericet apareixen dos guitarristes i quatre cantaores, de diferents nivells artístics i d’entre els quals destaca Herminia Borja, per la seva personalitat excessiva.

Un punt i a part mereix la presencia i interpretació que fa Juan Carlos Lérida del Garrotin, demostrant de forma impressionant que és un artista amb un ric món imaginari, que sap com trencar barreres per oferir un ball tan ortodox com fora d’òrbita. El pas a dos amb Olga Pericet, en què ell és un cérvol, és d’antologia.