Piu-Piu

Familiar

informació obra


Companyia:
Fes-t'ho com vulguis
Autoria:
Xavier Basté
Direcció:
Xavier Basté
Escenografia:
Nona Umbert
Composició musical:
Marc Nalvaiz
Intèrprets:
Cristina Blanco
Sinopsi:

L’espectacle s’ambienta en l’entorn de la granja i se serveix de l’ou, la gallina, el gall i els pollets com a elements vertebradors per parlar del naixement, dels hàbits quotidians, de les parts del dia, de com som de diferents els uns dels altres, etc. Piu-Piu és un conte basat en la repetició, entenent que la reiteració i l’apel·lació als hàbits quotidians reforcen la gratifi cació dels més menuts i els ajuden a refermar expectatives.

Crítica: Piu-Piu

19/01/2014

La granja dels més petits

per Josep Maria Viaplana

L'aposta de 'Viu al Teatre' de programar dues sales del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), va aquestes setmanes pel segon mes. I sembla que no els va malament.

D'una banda, la sala més petita (però àmblia i còmode), la dels Babies, destinada en exclusiva a un públic que fins ara no tenia una oferta consolidada i regular al nostre país: els més petits, nens i nenes de 0 a 3 anys. Si bé es veritat que ja fa uns anys han començat a sortir espectacles i companyies per a aquest públic (recordo que a la desapareguda Fira de Rialles a Cerdanyola un espai hi estava dedicat, i també, cada cop més, al FETEN de Gijón i en alguna ocasió a la Mostra d'Igualada), els de Viu del Teatre han apostat per crear un espai on cada setmana es fan, dissabte a la tarda, 3 passis per bebés i els seus pares, en un espai còmode i adaptat a les seves necessitats (com ara poder-hi deixar els cotxets), i on alguns d'ells, si ho volen, poden posar-se davant de tot asseguts en una catifa. I un aforament molt limitat d'espectadors, perquè tots estiguin aprop de l'escenari, que és a peu plà.

Un espectacle per a aquestes edats té unes premises molt concretes: ha se ser suau, entenedor, sense massa crits, arribar pels sentits, i no ser gaire llarg... vaja, com quan li expliquem coses a un d'aquests infants, mirant de no cridar massa, perquè no s'espantin.

Piu Piu, de la companyia 'Fes-t'ho com vulguis' i amb producció de Tutatis, és un espectacle de 30 minuts, amb una producció força correcta, on una actriu -la pagesa-, un gall, una gallina i uns pollets -tots ells titelles- ens ensenyen casa seva i un trosset de la seva vida quotidiana: com els pollets surten de l'ou, i com cadascú és diferent. I tot amb un fons de músiques molt adients, les quals, de vegades, l'actriu canta, acompanyada dels joves pares i mares, doncs són temes tan coneguts com el 'sol solet'.

Poques coses més a dir, poques sorpreses, tret d'un pollet que fa pipí de debò, que desperta les rialles de tots, o moments espontanis dels pollets, que fan riure als petitons, tot jugant a amagar-se i aparèixer.

I és que, com deia abans, fer coses per aquests públics té unes normes molt clares, amb poc marge per a estirabots. I aconseguir que els petitons estiquin atents durant mitja hora i sobretot que no plorin, ja és un èxit.

Llarga vida a aquesta iniciativa, que com es veu en la resposta del públic que omple totes les tres sessions, obeeix a la necessitat de pares molt joves i inquiets, que volen fer coses des de que els seus fills venen al món, i que corre boca-orella entre els espectadors potencials com la pòlvora.