Planet Romeo

Dansa

informació obra


Coreografia:
Daniel Kok
Dramatúrgia:
Jorge Gonçalves
Direcció:
Tomeo Vergés
Intèrprets:
Sandrine Maisonneuve
Sinopsi:

Què passaria si quan dic que estic treballant la meva relació amb el públic ho digués literalment? Què passaria si quan miro al públic des de l’escenari, pogués mirar a cadascun de vosaltres als ulls i reconèixer-vos? Què passaria si haguéssim creat una relació íntima en el temps que vas venir a veure’m al teatre?

A través del portal online, gayromeo.com, vaig acudir a 40 cites en 60 dies. Durant les trobades, li vaig demanar a cada persona un regal concorde a la nostra relació. A canvi, jo convidava als meus gayromeos a la performance, en la qual els retornava el meu regal en forma de dansa. “Tu vas a ser la meva puta.” Mirant-me als ulls, ell somric tímidament i va dir amb un lleuger accent: “Ho entens? Tu vas a ser la meva puta.”

Crítica: Planet Romeo

19/02/2017

Documentar cites sexuals i pautar la mirada

per Clàudia Brufau

Reparteixen uns llibrets als espectadors. Fullejo el que m’han donat. Es tracta d’un document en el que explica el procés del projecte i estructura la informació que s’ha trobat a la pàgina gayromeo.com. Hi consten les ocupacions professionals dels homes amb els que ha quedat el performer i també ens il·lustra amb diagrames de l’alçada, el tamany del penis o les preferències sexuals d’aquests homes. Kok ha acudit en 40 cites que ha trobat en el portal gayromeo.com al llarg de dos mesos. En cada encontre ha demanat un regal a cada persona i al final de la seva performance retornarà el favor en forma de pole dance. Planet Romeo és una “meta-perfomance” multimèdia, Kok condueix i es relaciona amb el públic de manera molt curosa, hiper-estructurada i amb un discurs que canalitza mitjançat diferents suports.

Abans que l’’Ipad ens dicti amb un número quin text hem de llegir del llibret, Kok posa sobre la taula un objecte, uns cordons o una planta una jaqueta del Zara. Són els regals que li han donat les persones que han quedat amb ell. La lectura ens revela escenes o situacions viscudes amb els diferents gai romeus amb qui s’ha citat. Més endavant ens anticipa que ens oferirà un ball per a tothom –el regal de retorn pels homes amb els que s’ha vist–, però abans farà un “mini-ball”. Kok treballa sobre la marxa amb les percepcions del públic. Ens diu sense embuts que és conscient que cadascú té una percepció molt diferent del que està passant. Potser per unificar sensacions ens proposa una pauta ben senzilla: vermell-excitació sexual, groc-estimulació sensorial, verd-implicació intel·lectual i blau-dubtes. Finalment s’enfila a la barra ballant sensualment amunt i avall il·luminat de vermell, groc, verd, blau. Els espectadors intentem variar el color de la nostra mirada. El carisma de Daniel Kok et manté atent. Tot i que, al llarg de la performance no acaba de desenvolupar cap reflexió o experiència reveladora sobre els temes que posa sobre la taula, a Planet Romeo Kok ordena cada element meticulosament, fins i tot els pensaments de l’espectador.