Planeta i-Neptú

Teatre

informació obra


Autoria:
Peyu
Intèrprets:
Peyu
Direcció:
Joan Roura
Il·luminació:
Cesc Pastor
So:
Dani Tort
Escenografia:
Aleix Fontserè
Vestuari:
Roser Calvés
Producció:
MPC
Sinopsi:

Planeta i-Neptú és el segon espectacle que en Peyu presenta damunt dels escenaris. Després de l’èxit de Jo tinc un amic que… ara s’atraveix amb una dosi més de surrealisme per donar altra vegada un tomb al format convencional de monòleg d’Stand-up Comedy. Peyu torna a presentar un espectacle purament teatral, amb una posada en escena atrevida i un contingut explosiu.

Crítica: Planeta i-Neptú

27/01/2014

Un monologuista mediàtic que tira de surrealisme

per Jordi Bordes

El cas d'en Peyu és de llibre. Perquè fa equivocar aquelles que pensen que el perfil dels monologuistes està fet d'un mateix patró. Sí que busca l'acudit barroer amb referències més o menys explícites al sexe, amb reiteratius paraulotes (per fer més suc a la salsa) i a la repetició dels personatges (que semblen una anècdota però a la seva tercera refere`cnia ja es convertreixen en personatges secundaris efectius per provocar el riure del respectable). La cantera de còmics que alternen televisió i ràdio amb escena sembla inacabable. El mèrit de'n Peyu és que, en comptes d'estalviar-se sortir del món conegut dels seus oients/ telespectadors, els dóna claus perquè transitin pel sistema Solar. Ho fa, jugant amb la peripècia científica que van eliminar Plutó del sistema. Per ara, des del 2006 la llista de planetes s'acaba amb "...i Neptú". Un joc fonètic que ajuda a situar a tots els antiherois (el primer) tot i que també convida al mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy. 

Si en els contes de Pere Calders, de sobte, un honorable ciutadà, descobria que havia entrat en un món paral·lel i que algú l'havia substituït a ell i a tota la seva família, en Peyu descobreix que és extraterrestre quan s'adona que és invisible a les càmeres fotogràfiques. Ha estat una dolència, que s'ha anat incrementant a mesura que s'ha anat fent gran. Per això, ara s'ha traslladat a viure a Neptú i agafa el Discovery bus (que ara ja ha acaparat tammbé la Sagalés!) en epsais culturals en desús (sigui un museu o una platea de teatre). La pega és que, com que el públic no se'n va, no acaba de venir mai el bus (el conductor deu ser molt discret i no vol fer evident la possibilitat de vida fora de la Terra). 

Peyu situa la seva audiència en un pati de butaques i ensenya els primers codis teatrals, atrevint-se fins i tot a representar el final d'un drama de Shakespeare. També juga amb els efectes especials quan s'esfuma davant de tothom (mai més ben dit). Un entreteniment garantit que significa una porta d'entrada a nous espectadors. Siguin benvinguts!