Play

Dansa

informació obra


Coreografia:
Enrique Cabrera
Companyia:
Aracaladanza
Sinopsi:

Imatges i paisatges que feien pensar en les obres de grans artistes de totes les èpoques, des d'El Bosco o Leonardo da Vinci a Magritte o Miró, han estat el punt de partida d'espectacles anteriors de la companyia Aracaladanza com ara Pequeños paraísos, Nubes, Constelaciones o Vuelos. Aquest cop, però, tornen als orígens i aposten per concedir la màxima importància a un vestuari, una il·luminació i una música que reforcen el tema de l’espectacle: el desig de jugar convertit en un bitllet d'anada cap a un món de fantasia. Cinc ballarins i ballarines interpreten uns personatges que, amb vestits extravagants de mànigues llarguíssimes, fent servir flotadors infantils o vestint pantalons curts ens transporten a la infantesa, en un joc escènic que és poesia pura i que sembla simple, tot i estar perfectament estudiat i treballat. No hi ha mirades determinades ni inspiracions concretes en un espectacle concebut com un llenç en blanc on tot és possible: des de celebrar el claqué a fer florir els arbres, fer parlar els peixos o posar a ballar uns ninots de peluix de mida gegant.

L'espectacle obre una etapa nova en la vida de la companyia, que porta més de vint anys creant espectacles de dansa contemporània per a tota mena de públics. Habitual en festivals i teatres internacionals, Aracaladanza va obtenir el 2010 el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud, però també ha rebut guardons a la Fira Europea de Teatre per a Nens i Nenes (FETEN) i ha guanyat diversos premis Max amb les seves produccions. Els espectacles que signa la companyia s'adrecen al públic familiar, però també impliquen i atrauen poderosament l'atenció del públic adult. Dirigeix la companyia un creador de Buenos Aires que viu a Espanya des del 1989 i que ha fet de l'ús d'objectes i elements escenogràfics una de les seves marques de fàbrica.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Play

11/07/2019

Joc, sorpresa i molt moviment

per Jordi Bordes

Aracaladanzaa torna a sentir-se lliures. Després d'uns Vuelos que potser els va ennuegar la voluntat d'entrar els aparells de tot un Leonardo da Vinci, els ballarins s'han deixat endur pel plaer del joc. Sense restriccions. amb estímuls continus i picades d'ullet nostàlgiques als pares com el record del primer joc de tennis a l'ordinador, que evocauna escena delirant sempre fantasiosa. 

La seva força es desenvolupa irrefrenable quan es mouen lliures. Com quan van agafar el que els va interessar de tres pintors: El Bosch (Pequeños paraísos, 2006), Magritte (Nubes, 2009) i Miró (Constelaciones, 2013). Ara no es volen cenyir a res i van modulant la coreografia a cops d'estímuls, que alternen poètica i humor. La canalla disfruta i bota enriolada. Els adults no poden més que esclatar  amb el joc d'il·lusions, tant surrealista com despreocupat. Els gossos ballen. El sofà és un escenari de joc i bot; els coixins són enormes; Les samarretes de mides gegants són un joc màgic. Com en les peces per a familiars d'Àngels Margarit (Back àbac, Flexelf  o Origami) el pensament racional es veu desbordat per la imaginació. Els canvis de plans, de posició, d'enfocament dinamiten la lògica. I esdevenen un joc a compartir amb els espectadors de totes les edats.

Enrique Cabrera ha descartat aquest cop la manipulació d'objectes (la creació d'uns titelles fantasiosos i magnètics) S'ha quedat amb els ballarins i un vestuari suggerent, màgic. Ha estat un benaurat retorn. L'obra, estrenada al Grec al SAT! farà temporada al Mercat de les Flors. Si no hi sou a temps al Grec, no badeu amb les dates nadalenques!