Play

informació obra



Coreografia:
Enrique Cabrera
Companyia:
Aracaladanza
Sinopsi:

Imatges i paisatges que feien pensar en les obres de grans artistes de totes les èpoques, des d'El Bosco o Leonardo da Vinci a Magritte o Miró, han estat el punt de partida d'espectacles anteriors de la companyia Aracaladanza com ara Pequeños paraísosNubesConstelaciones o Vuelos. Aquest cop, però, tornen als orígens i aposten per concedir la màxima importància a un vestuari, una il·luminació i una música que reforcen el tema de l’espectacle: el desig de jugar convertit en un bitllet d'anada cap a un món de fantasia. Cinc ballarins i ballarines interpreten uns personatges que, amb vestits extravagants de mànigues llarguíssimes, fent servir flotadors infantils o vestint pantalons curts ens transporten a la infantesa, en un joc escènic que és poesia pura i que sembla simple, tot i estar perfectament estudiat i treballat. No hi ha mirades determinades ni inspiracions concretes en un espectacle concebut com un llenç en blanc on tot és possible: des de celebrar el claqué a fer florir els arbres, fer parlar els peixos o posar a ballar uns ninots de peluix de mida gegant.

L'espectacle obre una etapa nova en la vida de la companyia, que porta més de vint anys creant espectacles de dansa contemporània per a tota mena de públics. Habitual en festivals i teatres internacionals, Aracaladanza va obtenir el 2010 el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud, però també ha rebut guardons a la Fira Europea de Teatre per a Nens i Nenes (FETEN) i ha guanyat diversos premis Max amb les seves produccions. Els espectacles que signa la companyia s'adrecen al públic familiar, però també impliquen i atrauen poderosament l'atenció del públic adult. Dirigeix la companyia un creador de Buenos Aires que viu a Espanya des del 1989 i que ha fet de l'ús d'objectes i elements escenogràfics una de les seves marques de fàbrica.


Crítica: Play

11/07/2019

Juga sense parar!

per Núria Cañamares

Podrien no dir que és per a nens i nenes a partir de 4 anys i pocs es plantejarien incloure’l a la categoria “familiar”. Aracaladanza ofereix un espectacle d’alt voltatge amb impactes constants que manté el públic imperiosament connectat fins a una catarsi final que ja se la quedarien al Sónar. Bombardeja amb escenes de gran creativitat estètica i coreogràfica, si bé deixa poques escletxes per al respir, sempre necessari. Encara que algunes frases podrien escurçar-se un cop esgotat el recurs és gairebé improbable la sensació de monotonia i avorriment. Està confeccionat perquè ningú arribi a plantejar-se passar de pantalla, especialment els nascuts en l’era digital, amb menys paciència narrativa i visual.

De la mà de cinc ballarins, el públic entra a la recreació d’una ficció (un petit teatret que es reproduirà a l’escenari real) per experimentar un joc ple de possibilitats: mànigues que s’allarguen fins als peus i que, en lloc de limitar el moviment, en generen un de nou; plats voladors que generen una festa de colors al més pur estil holi; inflables que prenen tot tipus de formes; braços que esdevenen un cos de ball; jocs de mans calidoscopitzats que alteren la percepció... El món de la fantasia no entén d’impossibles. La qüestió és jugar. A fer el que vulguis, a ser qui vulguis. Però passa-t’ho bé.

La interpretació dels ballarins és esplèndida –es marquen uns passos de claqué (vestits de gos) i unes frenètiques coreos grupals dignes d’ovació– i concorda amb una rica composició musical i lumínica, un vestuari enginyós –amb un assortiment de roba considerable– i un polivalent espai escènic que muta amb naturalitat cap a la videoescena fent dialogar gestos i animació digital.

Tot sumat fa de ‘Play’ un muntatge de dansa rabiosament contemporani que encaixarà a la perfecció amb les noves generacions d’espectadors. Una manera diferent de presentar la dansa –fins i tot en relació a espectacles que també mesclen les videoprojeccions com ‘Dot’ de Maduixa Teatre o ‘Viatge al centre de la terra s.XXI’ de Roseland Musical–, integrada amb la resta de disciplines escèniques i amatent a les noves tendències i formats.