PlayOff

Teatre

informació obra


Companyia:
Cor de Teatre Joves
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Marta Buchaca escriu per a La Joven Compañía ‘PlayOff’, una tragicomèdia que reflexiona sobre el paper de la dona i de l’esport femení en una societat que encara manifesta un masclisme ferotge en molts àmbits. Al vestidor afloraran les enveges, els somnis, els dubtes i les pors d’unes noies que l’únic que volen és viure de la seva passió.

Crítica: PlayOff

17/04/2019

Bon teatre per a joves (i no tan joves)

per Iolanda G. Madariaga

La Joven Compañía visita per primera vegada la Mostra d’Igualada i ho fa amb un text escrit per Marta Butxaca expressament per al projecte. Amb la mirada posada en l’objectiu de difondre el teatre entre el públic juvenil i la funció social del teatre, Butxaca ha escrit un text de denúncia de la discriminació de les dones en el món de l’esport. Ens plantem en el vestuari d’un equip femení de futbol 7; assistim a l’entrenament previ a una gran final i més tard al partit que decidirà l’ascens de categoria. Les històries personals de les noies s’entrelliguen i surten les traves per seguir practicant el seu esport preferit. Hi ha una condensació de circumstàncies personals que serveixen per determinar les diferents personalitats de cada protagonista -el plantejament és del tot coral, com no podria ser altrament-, i també les dificultats per viure plenament la seva afició. Malgrat aquesta condensació i l’esquematisme inevitable dels personatges, la direcció de José Luis Arellano García i un elenc de joves actrius donen relleu a uns personatges que bé podrien constituir, cadascun d’ells, tota una història. El to reivindicatiu i de denúncia de l’espectacle no treu la proliferació de moments de marcada comicitat amb els que la funció dona aire a les situacions dramàtiques d’algunes de les protagonistes. El joc escènic inclou moments de petits soliloquis perfectament integrats en l’esdevenir de la trama. L’ús de l’amplificació (micròfon) -un recurs molt explotat- queda aquí plenament justificat. L’escenografia, amb típiques taquilles i bancs, inclou uns panells mòbils transparents que esdevenen un recurs senzill però molt eloqüent per marcar diferents espais escènics, fins i tot espais que interactuen entre ells. L’Escorxador igualadí -el lloc destinat per la Mostra al públic juvenil des de la passada edició- viu l’emoció d’un autèntic PlayOff augmentada pel fet d’haver conegut les jugadores i haver establert una mena de complicitat amb elles. Un necessari final obert ens aboca a tota mena de reflexions sobre l’esport femení de competició, els esports d’equip i els equips d’èxit. Una reflexió imprescindible per trencar amb sostres de vidre que, sovint, són més durs i resistents que la roca més dura. L’espectacle té la durada d’una peça tradicional (una hora i mitja), per alguns massa estona per enganxar el públic a qui suposadament va destinat l’espectacle. Des d’aquí, defensem aquesta durada perquè entenem que la successió d’anècdotes personals i històries entre les protagonistes, mereix quelcom més que el tempo d’una sitcom televisiva. Tan de bo, la Joven Compañía, torni a visitar la Mostra la propera edició i moltes més.