Utilitzant el teatre, les arts visuals, el circ i la música, Aurélien Bory ha creat muntatges plens de màgia en què sovint els objectes i l’escenografia tenen un paper destacat. Aquest cop, però, posa l’intèrpret en primer pla per tal de dibuixar el retrat de la ballarina que veureu en escena. Ella és un fenomen de la dansa que s’ha format al Japó, s’ha amarat de la dansa contemporània que va aprendre a Nova York i Europa, i ha treballat amb grans mestres com Alain Platel, Philippe Découflé i Sidi Larbi Cherkaoui. Bory recrea el món interior d’una artista que ha sortit del seu context i s’ha transformat amb l’experiència. Ho fa permetent a Ito interpretar les seves coreografies mentre ell la submergeix en un dispositiu del qual no pot escapar i que modifica la seva dansa. El retorn a Barcelona d’un director que ha emocionat els espectadors del Grec amb muntatges com Sans objet (2011).
Una producció de la Compagnie 111 - Aurélien Bory.Coproduït per Le Grand T - Théâtre Loire-Atlantique (Nantes), el Théâtre Vidy (Lausana), el Théâtre de la Ville (París), Le Parvis - scène nationale Tarbes- Pyrénées, Les Théâtres de la Ville (Luxemburg), La Coursive - scène nationale (La Rochelle) i Agora - Pôle national des arts du cirque (Boulazac).
Deixeu el que esteu fent i sortiu corrent a comprar una entrada per l’última funció de Plexus que tindrà lloc avui, diumenge, a les 21:30h. al Mercat de les Flors.
Aquest consell va dirigir especialment a les persones que defugen dels espectacles convencionals d’arts escèniques, perquè, segur, que la màgia de Plexus els enamorarà i mantindrà bocabadats al llarg dels 60 minuts que dura el muntatge.
Aurélien Bory, el creador francès procedent de les arts circenses i expert en crear universos màgics, basant-se amb la conjugació de diferents disciplines, n’ha creat un especial per l’excepcional ballarina i coreògrafa Kaori Ito, amb la intenció d’establir una comunicació entre el cos i l’interior de l’artista japonesa.
Plexus, paraula procedent del llatí, en una de les seves significacions fa referència a la xarxa de nervis i de vasos de l’anatomia. A partir d’aquest concepte, Bory ha dissenyat una gran gàbia amb centenars de cables, un espai on Kaori Ito es troba engabiada però capaç, no tan sols de crear imatges i ambients asfixiants, sino que també de propiciar escenes d’una bellesa irresistible.
Què és el que veuen els nostres ulls i escolten les nostres orelles? Escenes màgiques, on la il·luminació és en gran part protagonista, i un ventall de sons, alguns procedents del cos de la ballarina com és el batec del cor o el ritme de la respiració, i d’altres totalment indesxifrables.
Plexus fa treballar l’emoció del públic i l’implica a desxifrar allò que està presenciant, imatges fascinants obertes a la percepció i sensibilitat de cada espectador. Per aquest motiu, podem apreciar mons terrenals i onírics, boscos frondosos i vaixells que van a la deriva enmig de la pluja, ràfegues de llum que il·luminen el terra pel qual transita Ito, que, en determinats moments també es converteix en un esser ingràvid.
El que dic: no us ho perdeu.