Porn Is On

informació obra



Autor:
Marina Rodríguez Llorente, Ricardo Mena Rosado, Guillem Pérez Barbosa, David Fernández
Intèrprets:
Ricardo Mena Rosado, Guillem Pérez Barbosa, David Fernández
Direcció:
Susana Borderia
Producció:
Susana Borderia
Escenografia:
Blanca Anyón
Vestuari:
Blanca Anyón
Il·luminació:
Eva G.Alonso
Sinopsi:

La pornografia mainstream és aquella que es pot consumir de forma gratuïta per internet, convertida en un fenomen de masses. Més enllà del sexe en si, s’amaguen tot un seguit de connotacions significatives que parlen de qui som, del que ens agrada i també del que ens destorba, de com ens comportem, d’allò que ens mou i ens contradiu, de les ganes més enllà de les barreres morals.

Els creadors de Porn Is On es plantegen dubtes en referència al consum del mainstrean porn i la seva relació amb la identitat sexual de la nostra societat. A través del moviment, la paraula i el vídeo, creen un llenguatge que fusiona elements teatrals i cinematogràfics, per posar sobre la taula un tema que encara té molt per discutir.


Crítica: Porn Is On

04/10/2018

Incòmode pornografia escenificada

per Jordi Bordes

La sexualitat és un motor que mou la humanitat. Sense plaer, diuen els científics, l’home hagués renunciat al sexe i s’hagués extingit. Potser és un plantejament massa simplista però és evident que la pornografia i l’erotisme viu cabalós en la intimitat de la majoria de les persones. Porn is on és una invitació a permetre que emergeixi d’aquests canals subterranis, que es mostri fora dels canals de la culpa a conseqüència d’una moral i una consciència castradora. Es fa en directe, sense representació, metàfores, ene, que l'espectador es converteix en un observador d'un a mena de peep show marginal.

La companyia ho fa amb la generositat de presentar el propi cos, sense metàfores, filtres o vergonyes. Explorant cada centímetre del cos i de la raó. Planteja el gaudi heterosexual sense límits. D’entrada, amb un punt d’ironia (un tutorial, en alemany sobre com la noia ha de fer una felació i donar plaer al company), però acarnissant-se a mesura que avança la posada en escena. Els protagonistes entren en canals d’adults per mostrar les seves gravacions. De fet, David Espinosa amb la seva parella també van experimentar-hi, connectant-se als calals en de xarxes socials en viu. Ells, enfocaven una situació sexual però que la vestien d’una teatralitat (recitant Shakespeare, posem per cas) davant de la sorpresa, empipada i incredulitat dels altres usuaris de la xarxa, connectats com a voyeurs cibernètics, que podien escriure ( i insultar i vexar lliurement) comentaris al marge.

Porn is on denuncia la necessitat d’excitar-se en cossos perfectes, quan el plaer es comparteix (i gaudeix) amb tot tipus de fisicalitats. En aquest sentit, recordar el revelador Fuck in progress. Ara, en aquest controvertit l’espectacle estrenat al TNT, hi plana una reflexió aparentment alliberadora. Si practicar sexes (sol, o no) relaxa el cos, perquè el veiem sota el prisma de la culpa? És una pregunta que té una perillosa ombra: quan només parteix del gaudi personal, quan no té en compte la llibertat de l’altre. Perquè la fisicalitat de l’acte trasllada als protagonistes, en alguns casos, a unes situacions degradants (animals) sense poder saber si tothom hi actua amb plena llibertat i voluntat, un aspecte clau per sentir plenitud amb l’altre, o la buidor que expressaven dels finals en solitari...