Possê

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Després de 10 anys xafant places i carrers, Sound de Secà enceta un nou projecte itinerant amb una clara mirada contemporània, que reivindica l'espai públic com a lloc de trobada. Música, moviment, veu i expressió. Un espectacle que ens convida a sortir de les nostres cases per compartir un lloc i un moment, a mirar-nos als ulls i a entendre la percussió com un llenguatge de comunicació i no com una simple eina d’animació. Una peça que parla de la comunitat, de sumar i de connectar, que proposa un joc d’interacció i participació per tal de crear una atmosfera compartida. La percussió entesa com a símbol de reunió, ritual i celebració en una societat cada vegada més connectada però també, i paradoxalment, cada cop més individualista. #Territori #EspaiPúblic


Crítica: Possê

07/09/2019

Eufòria absoluta i encomanadissa

per Jordi Bordes

El carrer és espai a compartir amb optimisme. Els de Sound de Secà transmeten unes bones vibracions que entren des del primer cop de timbal per les venes. De seguida s’empelten les ganes de ballar i de compartir el ritme amb els artistes. El que semblava un simple repic de tambors a dos esclata en festa i ball quan entren els altres membres del grup corrent des del fons del carrer.

Tothom s’ha d’apartar i els somriures es multipliquen. Serien un compenetrat grup de batukada si abans d’agafar els seus elements a repicar no es posessin a ballar i a picar de mans entre ells. Serien un grup més de coreografies vistoses si no fos perquè aconsegueixen connectar amb els espectadors i els abracen i els fan ballar carrer avall, cap a la plaça Major.

Serien un grup d’animació més si no fos perquè, al final, deixen la percussió, s’abracen a un ukelele i canten sense micròfons una cançó tan tendra com optimista, Possê todo irá bien, diuen en un accent lleidatà. Tendra i encomanadissa melodia, serà l’himne de Fira Tàrrega d’enguany.