Poulette Crevette

Familiar

informació obra


Sinopsi:

Poulette Crevette és una gallineta que no acaba d’encaixar entre les altres perquè no parla. Amb l’ajut de la seva mare —i amb música, humor i empatia— tot el galliner aprendrem a viure junts. A partir d’un conte escrit per la directora de l’espectacle, Françoise Guillaumond, aquesta història que s’adreça als més petits transcorre dins d’un tancat que fa de galliner. Els infants hi entraran acompanyats per les actrius, i els adults els contemplareu des de fora. Amb música, teatre i un divertit llenguatge inventat, propi de les gallines, podran compartir els problemes de la “gallineta gambeta”, que és diferent de les altres, i ajudar-la a trobar un lloc entre el grup. 

És una història plena d’humor i de suspens que parla d’altres capacitats, de la diferència, del respecte i de la comprensió, i dona sentit a les paraules viure junts. En un món en què les diferències són cada vegada menys acceptades, és fonamental defensar els valors de l’empatia, el respecte i l’escolta, i aprendre a conviure des de les primeres edats.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Poulette Crevette

03/12/2020

Celebrat cloqueig a la diferència

per Jordi Bordes

La companyia La baleine - cargo proposa un divertit passeig per la granja de les gallines. Veure-les despreocupades picant menjar i cantussejant la seva aparent independència té un punt contemplatiu. La peça fa un cant a la diferència perquè les dues gallines viuen una maternitat molt diferent. Mentre una, posa ous per dotzenes, l'altra s'esforça en formar un únic ou. Les dues actrius fugen prou de competir o de sentir enveja o fer-ne riota a de l'altra. Símplement, ho viuen amb la naturalitat de qui pica un cuc inesperat.

Comparteixen, això sí, l'estima per cuidar els seus ous, tot covant-los i somniant com serà cada un d'ells. La sorpresa arriba a l'hora del naixement, que l'ou únic de la gallina més valenta neix d'un color gamba, que el diferencia molt de la resta. Podria recordar a l'argument de L'aneguet lleig, però se'n desmarca. Aquesta criatura s'amaga i pateix vergonya fins que, superada la por, celebra ser el diferent. Ningú l'estranya; tothom l'integra als cants matinals.

Tota la peça es narra des d'un llenguatge més de situació i de gestos, que no pas idiomàic. Sí que diuen paraules claus en francès (ara passades puntualment al català) i ho mesclen amb el cloqueig informal gallinaci. Una peça molt senzilla, amable i empàtica que conviu amb la diferència, reconeixent-la i, alhora, integrant-la. L'espai reduït dins del galliner, ara es reserva pràcticament a la canalla. Els pares segueixen la trama ben a prop, encerclant aquesta tanca feta de parracs, planxes i fustes que contrasta amb el vestíbul de la sala Fabià Puigserver. És una peça típicament familiar perquè respira un ambient amable alhora que transpira valors per conviure amb societat. La peça va coincidir amb la programació del festival El més petit de tots; a l'espera que l'any vinent el Lliure es pugui integrar en aquest cartell que desplega accions per una quinzena de municipis. Contrasta prou amb altres títols pensats per a públic familiar (de primària) d'una presentació molt més radical (més o menys còmica) com ara La bruixa de la tramuntana o Mystery magnet.