Mystery Magnet

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Un espectacle màgic en transformació contínua en el qual res no és el que sembla. Un univers inspirat en els còmics i en la pintura d’acció, en què es desenvolupa una batalla de materials, de formes i de colors.


Crítica: Mystery Magnet

24/10/2019

Esquitxos de surrealisme estèril

per Jordi Bordes

Amb la pretensió evident d¡acabar amb el teatre dramàtic de personatges i una narració cronològica i evident, l'artista visual Miet Warlop atempta contra tots els convencionalismes possibles amb una peça que remet als despropòsits de còmics punkis incendiaris de violència gratuïta. Trenca amb els personatges però també amb les emocions. Troba suficient dinamita en l'angúnia i la por prò pia i de l'espectador. Ben diferent al joc quasi contemplatiu de silencis David Ymbernon i els seu Latung-La-La, o a la poesia escènica d'Aracaladanza (que també flirteja amb el surrealisme prò des d'un gust estètic amable: Nubes)

Per a Warlop tot el que passa a escena és el que imagina un ensopit vigilant de seguretat en un museu. Un malson del que no voldria despertar però que li fa por, “ens sentim atrets per allò que ens fa por”, considera l’artista. Les explosions de colors, els personatges surrealistes (uns pantalons que pixen de colors per les parets, un gos en forma de bossa d’esport, unes boles de llana que deambulen per la sala fins a trencar l’ordre establert, un cavall sense cap...) són imatges que exploten durant l’obra en forma de bombes de pintura (ara escapçades, ara vomitades). Si Angelica Liddell neguiteja els espectadors adults amb una operació de circumcisió en pantalla a Génesis, 6 6-7, Warlop en té prou en posar moviment a les historietes dels còmics. No sembla que sigui, certament,d'entrada, un espectacle per a teatre familiar. Perquè, si s'hi va (que pot ser molt interessant), cal advertir.ho amb molts filtres: cal donar eines per entendre perquè realitzen aquesta destrucció del museu. Amb l'art en directe per a tots els públics, potser seria més recomanable la reclamació climàtica dels Ytuquepintas (Jojo). Per a fer un denúncia social a través de l'art (dirigit especialment a joves), sempre aconsellaria abans els Insectotròpics (The legend of burning man), per exemple. De totes maneres, és molt interessant absorbir creació europea d'espectacles que ja venen molt rodats i contrastats per aprendre a obrir, novament,la ment. Com la màgia L'après-midi d'un foehn.