Prácticas de vuelo para acabar con el olvido

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Neus Suñé
Autoria:
Jorge Velasco, Neus Suñé, Georgia Stwart
Composició musical:
Dabú Project
Escenografia:
Julia Cosimi Cannata
Vestuari:
Julia Cosimi Cannata
Direcció:
Silere
Intèrprets:
Maria Capell Pera
Sinopsi:

El dramaturg mexicà Antonio Zúñiga va acceptar l’encàrrec de FiraTàrrega d'escriure un text teatral per a l'espai públic basat en la memòria històrica, destinat a tots els públics. Zúñiga va fer una residència d'escriptura a Tàrrega al mes de maig, dins el marc del programa Suport a la Creació i coincidint amb el desplegament del Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya, que va incloure un homenatge a dos brigadistes internacionals enterrats al cementiri municipal. La peça resultant és aquest "Prácticas de vuelo para acabar con el olvido" que ens afronta a un diàleg atemporal entre un aviador mort a la guerra i el seu nét. Un text delicat i enginyós que inclou un homenatge explícit a Antoine de Saint Exupéry i aporta una visió externa i literàriament objectiva a aquest procés de recerca i de recuperació d’un moment significatiu de la nostra història recent. Aquest espectacle familiar està dirigit per Melina Pereyra, actriu i dramaturga coneguda del públic per la seva participació en els espectacles Trossos (2012) i Sapucay (2015), ambdós presentats a la Fira.

Crítica: Prácticas de vuelo para acabar con el olvido

10/09/2018

Múltiples profunditats sense acabar d'unir els túnels

per Jordi Bordes

Profunditat 1: Fer una versió d'El Petit Príncep (que encara que sovint es digui que és per canalla, en realitat el racionalitzen molt millor els pares.

Profunditat 2: Imaginar que Saint-Exúpery (l'aviador que té pana al desert i d'on veu aparéixer el personatge de l'asteroide B612) és, també un soldat de les Brigades Internacionals que ha quedat arraconat i oblidat en una foossa comuna, víctima de la Guerra Civil Espanyola. EL Petit Prìncep pren forma, puntualment, de néta quue busca les restes d'aquest brigadista. I que conversa amb la guineu, i l'aviador. 

Profunditat 3: Presentar l'obra en un espai no convencional. Inicialment volia ser al costat de les fosses comunes que, realment, hi ha al cementiri de Tàrrega. La pressió d¡alguns veïns l'ha fet traslladar al mir exterior. En la posada en escena, hi respira un teatre poètic carregat amb una interpretació sentida, que vol interactuar amb els elements (la terra), les bastides (per emular el Cel) o els llibres, que evoquen la memòria. Al costat, una veu cristal·lina que es trenca. Fa la funció puntual de rosa (tot i que molt forçada). 

Aquestes tres profundittats, que donen fonament per a una bona obra no lliguen sempre amb naturalitat, i les interpretacions en pareixen les conseqüències. Tot i així, és un intent ben trobat que, possiblement guanyaria molta potència si els personatges aboquessin més veritat. La veu cantada estira la peça; podria tenir més joc si obviés la seva naturalesa de rosa plantada a terra i deambulés com tot dolor (les espines de la rosa fereixen) fent contrapunt d'algun personatge (més enllà d'El Petit Príncep).