Prince H Universe

informació obra


Autoria:
Lars Romann Engel i Olaf Hojgaard, Lars Romann Engel i Olaf Hojgaard
Direcció:
Lars Romann, Lars Romann
Intèrprets:
Àlex Sanz, Àlex Sanz
Sinopsi:

Les funcions de Prince H estan pensades per arribar a públic adolescent, el diumenge, i escolar, el dimarts. La proposta és explicar la història del jove Hamlet des d’un punt de vista jove i molt actual.

Dreta o esquerra? Sobre el fet d'haver de prendre decisions. La història de HamletScenen al castell de Kronborg s'inspira en William Shakespeare, que va crear aquest univers dramàtic
que juga a l'entorn de preguntes sobre la identitat, l’ existència i l’opinió.

L'obra-debat Príncep H.Univers formula un nou patrimoni cultural desenvolupant un llenguatge comú per parlar del projecte identitari i formatiu de l'home modern. Tot agafa forma a partir de la manera en què en parlem. El llenguatge té poder. El llenguatge controla la manera en què ens percebem a nosaltres mateixos, i la manera en què veiem els altres i el món. El llenguatge genera les opcions d'actuar que veiem; per això Príncep H.Univers és una obra-debat interactiva amb el públic.

Crítica: Prince H Universe

28/10/2014

De la tragèdia de Hamlet al dubte adolescent més convencional

per Jordi Bordes

El gran quid de Hamlet és el dubte. El seu "ser o no ser" que és conseqüència d'un mon aparentment feliçi fàcil però que, en realitat, són terrenys pantanosos. O no és una ombra massa pesada saber per què el seu pare i rei de Dinamarca ha mort intoxicat? O no és estrany que la mare es casi amb el tiet? O que els seus amics d'estudi acceptin l'ordre del rei qüestionat per acabar amb ell? Tot això alimenta el seu dubte de qui és i qui li volen deixar ser. 

El treball de l'actor Àlex Sanz va de la fidelitat del text de Shakespeare a una perversió benèvola. Es tracta que aquest dubte literari, de telons endins, remogui i generi un cert debat entre els alumnes (canalla d'institut, preferentment) sobre la realitat sexual de cadascú o sobre el desencís perquè Ofèlia (no la de Shakespeare si no la que imagina aquesta nova versió) no sembla interessada en ser la seva xicota. L'actor, puntualment baixa a platea i pregunta als espectadors. Espontàneament sorgeixen bones reflexions ("si t'estimes tu, hi haurà algú que t'estimarà", deia l'Andrea a la sessió de les onze del matí) que ajuden a  validar la tesi de l'espectacle, "tot i el dubte, de no saber ben bé qui és un mateix, realment, ha de ser capaç de ser protagonista de la seva història". El temps i l'experiència vital definiran quines són les seves fronteres i quins els seus horitzons. Molt més enllà d'Elsinor i de venjances estèrils.