Vist el diumenge, 10 d'octubre de 2021 al Teatre de Lloret de Mar
Ens trobem en la primera incursió de l'Agrupació del Senyor Serrano en el terreny del teatre infantil. No teatre familiar, no teatre per a tots els públics, infantil amb majúscules, perquè els adults es queden a fora de la sala i els que entren i seuen a platea són exclusivament nens i nenes.
Mitjançant unes joguines de marca molt coneguda, amb les quals es podem muntar tota mena d'objectes, vehicles i personatges (en aquest cas, ja muntats prèviament) ens expliquen tres històries aparentment desconnectades, una de la mitologia grega (Prometeu encadenat), un altra, un dels clàssics universals de la literatura fantàstica i gòtica (i hi ha qui la considera la primera novel·la de ciència ficció) Frankenstein, de Mary Shelley, i la situació actual d'un Prometeu de les noves tecnologies, tot i que el foc sagrat que roba als Déus és la corrupció i els abusos i mentides de tota mena que el poder ha practicat tota la vida. Això sí que és un clàssic.
Bàsicament, es fa una introducció i es mostra el llibre d'Èsquil (en realitat, el que va fer va ser posar en negre sobre blanc un dels mites més coneguts, transmès oralment) i l'actor-narrador (únic) comença a explicar, recolzat per les imatges de les joguines que hi ha sobre una taula blanca, captades per una càmera i enviades a una pantalla que hi ha a l'escenari.
L'espectacle continua amb la trista història (molt resumida i retallada) de la 'Criatura' que va crear el doctor Frankenstein. El relat a una veu i que també inclou imatges a la pantalla que no corresponen a cap cosa de les que hi ha a la taula, també està travessat d'alguns moments de participació, quan l'actor fa preguntes al públic, orientant-lo volgudament o no, cap a un seguit de conclusions.
Els nens i nenes, degut a que l'edat està entre els 6 i 11 anys, i perquè el nombre està limitat a un màxim de 50-60 per passi, segueix en silenci i atenció, fa les seves aportacions (com sempre alguna de molt aguda i divertida, com correspon a l'edat) i al final, es descobreix qui és aquest Prometeu Actual i un resum esquemàtic (i parcial) de la seva relació amb el clàssic grec i el de terror. No és que aquest Prometeu em caigui malament, sinó tot el contrari, però la seva presència a l'espectacle sembla una mica 'posada amb calçador', i sobretot destaca perquè s'hi dedica molt menys temps que als altres dos. I no sé si parlar d'un tema tan polièdric és del tot afortunat, com a mínim d'aquella manera. Probablement ens falta una mica de perspectiva. A mi m'hagués semblat millor -personalment- aprofundir en qui era Mary Shelley i, sobretot, en qui era la serva mare, Mary Wollstonecraft, la seva mare, una dona extraordinària i que, com la majoria d'elles, gairebé no és coneguda. O també, potser, en què se sap que la tragèdia de Prometeu era la primera d'una trilogia, completada amb Prometeu alliberat i Prometeu portador del foc, i que també existia una profecia anomenada Zeus Destronat, que donaria per a molt en un debat amb els infants.
En conjunt la idea funciona, i els clàssics, adaptats al llenguatge i la capacitat dels infants (alerta, de 6 a 11 són capaços d'entendre moltes, moltes coses) mai és sobrer. Potser fer servir una marca comercial de joguines no seria el més congruent a d'altres idees que suren sobre l'espectacle. I sobretot, si voleu veure'l amb els vostres fills/nebots/néts, no podreu, us haureu de conformar amb la seva versió i opinió, ja que no us deixaran entrar.
