Protesta

informació obra


Dramatúrgia:
Pavel Bsonek
Intèrprets:
Jordi Gràcia i Vallès, Carles Goñi
Producció:
Pavel Bsonek, Manel Ruiz, Exquis teatre
Companyia:
The Mamzelles, Third Arrangement Theatre Company
Sinopsi:

Escrita un any després de Carta 77, abans que Havel fos empresonat, el text ens presenta la conversa entre Vanek i Stanek, un antic amic escriptor, que ha assimilat el règim polític totalitari i té una bona posició en el món de la cultura.

Després d'una bona dosi d'hipocresia, Stanek revela a Vanek l'objectiu real pel qual l'ha convidat: el favor que necessita d'un "dissident de professió" acostumat a comprometre's. La resposta de Vanek farà que Stanek es trobi atrapat entre el benefici personal i la mala consciència, i hagi de desplegar tota la seva força retòrica.

Aquesta obra va ser prohibida pels governs stalinistes i es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys. Constitueix un testimoni únic de la crisi de l'home immers en un sistema basat en l'atropellament de les llibertats.

Crítica: Protesta

13/03/2017

Arqueologia necessària, protesta erma, sense l'altaveu que la faci encendre ànimes avui

per Jordi Bordes

Ferdinand Vánek era l'alter ego de Václac Havel a Audiència i Vernissatge. Era un personatge, vingut a menys, supervivent sota el jou comunista totalitari però capaç d'aguantar amb el seu fil de veu la dignitat d'un democrata, d'un intel·lectual que no es deixa subornar pels interessos polítics. En aquest sentit, Protesta completa la trilogia. Escrit just després de la revolucionària Carta 77, que va significar un cop revolucionari al comunisme més obtús d'una Txecoslovàquia en crisi, remet a una situació tant paradoxal com traslladable als nostres dies. Perquè un antic company seu d'estrenes, que el va condemnar i arraconar per poder seguir gaudint dels favors de la partitocràcia, demana a l'insubornable que arrenqui una campanya contra un artista. Creu que ell no pot liderar aquesta campanya (mai n'ha liderat cap) i cal qüestionar molt si és convenient per a l'èxit de la demanda i per al seu status, si hi ha de pronunciar-se. 

Un text, que sap moure's molt bé pels meandres de l'ambigüitat però que demana unes posicions projectades des d'una interpretació molt més realista. D'angúnia, por, insinuació i de voler oblidar el capítol, finalment. Però també amb un Vánek que, no diu res però manté una consistent dignitat, per la que ha patit moltes contrarietats. No és suficient presentar la trama (molt interessant i ben embolacallada per la lectura de la famosa Carta77) com una peripècia de mals entesos. Havel  deuria escriure aquests dos personatges que, des de l'eufemisme, tenien molt a defensar: l'un la seva dignitat i la co nfiança d'un món millor; l'altre, el seu jardí que és l'enveja de tothom i la por de no sortir del seu món fals i que ja dóna signes de caure irremeiablement. L'oportunitat que ha brindat Pavel Bsonek amb el cicle Cicatrius, d'Exquis Teatre és lloable. (Al cicle també s'ha representat La nit d'Helver o La conferència de Wannsee). Llàstima que, a la bona tria dels textos i dels circumstàncies per aplegar-los, no hi pugui anar acompanyat d'una mirada en la direcció ferma.  Que doni més llums que la simple existència. Perquè si és interessant l'arquologia, és imprescindible veure com fer reviure aquestes obres en la societat capitalista i acomodada d'avui.