Públic Present 24 hores

informació obra



Autor:
David Ymbernon
Estrena:
Festival TNT 2015, Festival TNT 2015, Festival TNT 2015
Sinopsi:

Durant 24 hores la performer Ada Vilaró es despulla de totes les seves pertinences. Comença el compte enrere d'aquest Present 24 hores. Asseguda en una cadira, en silenci i interaccionant amb el públic. Només amb la mirada, només amb un únic element; una capsa de guixos blancs. 

Crítica: Públic Present 24 hores

12/04/2016

Una intel·ligent reivindicació de l'espai públic

per Aída Pallarès

Divendres a les 18:30 de la tarda Ada Vilaró es va desprendre del mòbil, els diners i el DNI i es va asseure en una cadira enmig del passeig d’en Blay. S’hi va estar exactament vint-i-quatre hores, fins dissabte a la mateixa hora. Per què? Vilaró explicava que “aquesta performance és una aposta radical i de compromís per potenciar l’espai públic com a lloc de trobada i de diàleg”. I per què callar? És el que tots ens preguntàvem i, personalment, crec que potser el més radical (i necessari) que podem fer en la societat actual és no parlar. Callar durant vint-i-quatre hores i observar com reacciona la gent davant el silenci, aquell gran desconegut.

Hi havia qui també callava, altres sentien néixer la necessitar de cuidar-la i alguns només l’observaven. Durant aquelles hores li van posar un toldo quan va començar a ploure, li van portar menjar, aigua, te calent, una estufa, mantes i, fins i tot, uns nanos es van quedar a dormir amb ella en una tenda de campanya. Van optar per anar a la discoteca fins les tres de la matinada i, després, quedar-se amb ella. No sé si l’acció d’Ada Vilaró va potenciar l’espai públic com a lloc de trobada, el que sí sé és que ens va permetre recuperar la fe en la humanitat. De fet, el primer que va fer a l’aixecar-se i parlar va ser donar les gràcies. En realitat, però, som nosaltres que li hem de donar les gràcies. Ada Vilaró ens ha regalat una perfomance, una reivindicació de l’espai públic i una lliçó de vida. Gràcies, Ada.