Pulso

Circ

informació obra


Companyia:
Cia. Es
Sinopsi:

La proposta dramatúrgica d’aquesta obra s'articula al voltant de la idea del Pulso com un lloc de forces d'atracció i repulsió en fràgil harmonia. Aquestes forces, presents com a metàfora en les diferents disciplines de circ que es presenten en l'espectacle, constitueixen el punt de partida cap a les accions que es desenvolupen sobre l'escena. Presentant un repertori de personatges que sorgeixen de la deconstrucció d'imatges, accions i situacions associades a conceptes de sexualitat, poder i gènere principalment. Dirigint una mirada irònica sobre el cos, les seves possibilitats i els seus límits.

Crítica: Pulso

15/05/2017

Un univers a l'entorn de la sexualitat que només aflora l'epidermis

per Jordi Bordes

És molt valenta la pretensió de parlar sobre la transexualitat a partir de les capacitats de disciplines circenses. De bastir lel 'poder de la dòmina al davant del submís, el que disfruta quan el degraden i li frustren els seus desitjos sexuals. El treball dels tres artistes mostrant-se en el perillós equilibri de l'ambigüitat sexual és molt ferma, decidida, convincent. Com el bon circ, mantenen l'equilibri, en aquest cas, entre el joc cínic i la perversió més descarnada. Potser el problema de la peça és que només exposa, exhibiex la provocació. I perd l'oportunitat de posicionar-se, o d'obligar a l'espectador a fer-ho. Perquè en cap moment, fan referència (ni textual ni interpretativa) a la seva contradicció, o a la imposició social d'un models de sexualitat. Ben diferent són casos com el musical compromès i contundent Limbo, per exemple.

Pel que fa a disciplinjes artístiques, destaca el treball  de Marilén Ribot pujada dalt la corda gronxant-se com si fos un trapezi i deixant-se anar quan vola a sobre de les primeres fileres del públic, que provoca més d'un crit d'ensurt. Altres exercicis, com la roda cyr, demostra una notable tècnica tot i que no arriba a transporar gaire res de la voluntat d'aquesta dramatúrgia.  En canvi, sí que remet a la dominació el passeig de la dòmina per sobre dels colls de les ampolles de cava, que van desplaçant els seus subdits. L'exercici però es veu àmpliament superat per aquell equilibri impossible de Ye Orbayu (també en calçotets però en un to diametralment oposat, d'antiheroi).