No hi ha barreres que separin disciplines en les creacions de Nora Chipaumire, una performer difícilment classificable. Hi incorpora veu, text, instal·lacions, projeccions audiovisuals... I amb aquesta diversitat de llenguatges es llança a presentar, dividit en dos dies de representació, un tríptic que s'inspira en els seus anys formatius al Zimbàbue dels anys 70, 80 i 90. Hi repassa tres estils musicals, sempre amb el cos com a protagonista i amb tres grans figures a l'horitzó: les de Patti Smith, Grace Jones i el músic congolès Rit Nzele. El dilluns, 8 de juliol, a #PUNK (pronuncieu "Hashtag Punk") i amb el públic dempeus a la sala al voltant dels artistes, com si fóssim en un concert, explorarà de la mà de l'autora de Horses el refús d'aquest gènere musical a l'statu quo i es preguntarà si existeix realment el futur o si el futur és, simplement, el que vivim avui. Tot, en un escenari do it yourself que es remodela i es desfà cada nit... Després d'una pausa de mitja hora, podrem veure el segon lliurament de la trilogia. La figura de Grace Jones és la protagonista d'un soliloqui protagonitzat per una noia que descobreix la música i la figura d'aquesta cantant nascuda a Jamaica. I, de fet, els covers o versions de temes de l'artista són el nucli de 100% POP ("One hundred percent pop"), la segona part d'un espectacle inclassificable.
Encara no hi ha crítiques publicades