El Col·lectiu La Santa convida a reflexionar sobre la necessitat de triar a la vida. Ho fa a través de tres situacions molt diferents i amb uns personatges, més o menys dubitatius, que es topen amb un tercer personatge misteriós, que els fa afrontar una decisió en ferm. La directora Àurea Márquez debuta com a directora i es nota el treball d'actors acurat tot i que potser la històries cauen per moments en instants de baixa tensió. Per què una persona decideix creuar tot el Pol sud sol? Quina necessitat hi ha d'abandonar una vida acomodada i viatjar al Perú? Per què creix, cada vegada més, la distància entre els somnis d'una persona i la seva realitat? En totes les trames, la decisió per corregir o reforçar la deriva és d'un protagonista que es topa amb el Senyor X (de fet, la incògnita personificada) que el força a prendre un camí i abanonar-ne tots els altres.
És una obra generacional. Que indica el camí del col·lectiu La Santa per expressar-se a través del teatre. Com a El profeta, també d'aquesta edició d'El cicló, a càrrec dels de La Calòrica, el tema s'aborda des de tres històries que s'entrecreuen. La Santa no té l'agilitat per encadenar-les, però se'n surt prou bé aconseguint que tres actors desenvolupin personatges ben diferents, que mostra una paleta d'emocions diferents. Segurament, la peça que té més controvèrsia és la dels tres joves rematant la festa. Per moments, el joc viciat i estúpid respira tancat, opressiu com els personatges a l'infern d'A porta tancada, de Sartre. I és que, efectivament, el dubte pot ser una mena de presó agobiant o un dimoni que provoca xiuxiuejant a cau d'orella. Afortunadament, la peça es tanca amb la protagonista de l'aeroport, sola, fent la passa lliurement, que la relaxa; encara que sigui una passa que no porti a cap dels dos camins plantejats. Tota una metàfora d'una societat que entén quins son els camins per millorar la convivència però que es resisteix a apropar-s'hi, per egoisme. Els personatges de Quan acabi la nit segueixen immersos en els dubtes (i en la Mort) però La Santa mostra, jovial un pas ferm que, efectivament, és una alenada d'aire fresc a platea. Som-hi!
