L’objectiu d’aquest espectacle de dansa teatre és connectar l’espectador amb les sensacions, vivències i emocions que poden arribar a experimentar persones amb malalties poc conegudes, des d’un punt de vista humà i social. Aquesta coreografia de dansa integrada, amb uns textos d’autoria pròpia, transmet un missatge de lluita, dolor, esperança i superació.
Ballar la discapacotat és possible. Tots els cossos són bells diu el ballarí, quan acaba la funció. Els límits els posa un mateix, resa la ballarina. La coreografia, molt abstracta i en la que s'intueix una emoció que fragmenta el moviment que carrega de potència els braços, passa per sobre de la cadira de rodes. I troba moments de preciosa plasticitat amb la parella fent equilibris amb unes cames que semblaven toves. El contacte dolç coincideix molt en la intenció de construir des dels cossos i destruir tots els prejudicis possibles. Una bona ocasió per a reconciliar-se amb el cos, per saber valorar cada oportunitat i per celebrar la valentia dels que, tot i les dificultats, no renuncien a res. Alta densitat.