Quitapenas

Teatre

informació obra


Autoria:
Tennessee Williams
Traducció:
Emili Teixidor
Sinopsi:

El Teatre Gaudí Barcelona estrena Quitapenas de l’humorista uruguaià Pedro Paiva. Quitapenas és un espectacle diferent, un espectacle que ha impactat a crítica i públic a diversos indrets d’Espanya. Ara tenim l’honor de poder gaudir a Barcelona d’un dels creadors de l'emblemàtica companyia Los Modernos.

Quitapenas és un misteri per ser desvetllat veient-lo. Es tracta d’una obra en un sol acte. Un espectacle d’humor poc freqüent que pot presumir de poseïr un llenguatge teatral de codi propi. Això el fa diferent a qualsevol altre. En la originalitat està el gust. I a Quitapenas també.

“Una exquisitez. Un rara avis. El Quitapenas de Pedro Paiva viene para sorprender y cautivar. Un espectáculo que no dejará indiferente a nadie.” Fernando Rodalva. Casa La Teatro. Sevilla


Crítica: Quitapenas

22/08/2016

Pedro Paiva es posa a jugar amb les paraules al millor estil de Los Modernos, i de les paraules en surt un bon divertiment

per Ramon Oliver

Los Modernos han mort...que visca El Moderno Solitario! De ben segur que molts i moltes de vosaltres vau gaudir al seu moment  ( i si no ho vau fer, no sabeu el que us vau perdre) de l’humor personal i intransferible de Los Modernos, aquell tàndem format per un uruguaià i un argentí amb moltes ganes de recordar-nos que darrera del significat de les paraules (  que ens porta a entendre-les només en el seu sentit ortodoxament acceptat ), s’oculten  sempre significants  insospitats de la més variada condició ( que ens poden portar fins a ves a saber on a cop d’anar fent associacions inversemblants). Aquesta mena d’associacions, si estàs a una sessió de psicoanàlisi , et poden servir per travessar moltes portes del teu inconscient. Però si ets a un escenari, et poden resultar molt útils per tal de  crear grans moments de diversió absurda farcits d’irresistibles jocs de paraules . Que és justament el que feia el tàndem.  Los Modernos van pertànyer al selecte club d’aquella mena de comediants que no s’apunten  a les rutinàries normes de cap club de la comèdia. I durant uns quants anys ( dotze, en concret) , ens van fer riure defugint sempre el lloc comú i el recurs tòpic, i exhibint una eixelebrada sofisticació no exempta del seu punt surrealista.

Ara el tàndem, ha passat a millor vida ( tot i que sempre hi ha qui creu que no existeix vida millor que aquesta). Però el seu esperit  i la seva arrauxada modernitat verbal, semblen haver superat perfectament el trauma de la dissolució . Pedro Paiva, la part uruguaina d’aquell invent, se’ls ha fet del tot seus, com queda palès al llarg dels seixanta minuts de durada del seu primer espectacle en solitari. Un espectacle unipersonal  construït a base de petits monòlegs i observacions sobre els més variats temes que desfilen per l’escenari a tota velocitat, perquè en cap cas sobrepassen el parell de minuts . I en el qual , fins i tot us podeu trobar amb una versió revisada – i mancada d’alguna que altre lletra- del conte de Pinotxo que ens ve a demostrar que aquí es pot parlar de tot. O de gairebé tot: hi ha un tema- el de la infidelitat- que sempre es resisteix. Tot i que no hi ha cap dubte que Paiva li segueix sent completament fidel a l’estil i a l’enginy característics de Los Modernos. I a sobre, sap també plasmar-los plàsticament, com podreu comprovar amb  les també ben divertides obres penjades a l’exposició que el TGB ha ubicat al vestíbul del teatre.