Rag & bone. Xip Xap

informació obra



Companyia:
Xip Xap Teatre
Sinopsi:

Aquest espectacle de carrer itinerant està protagonitzat per dues titelles de guant que donen vida a un drapaire com els d’abans i el seu ajudant. Passaven pels carrers conduint un camió fet de fusta, xapa, roba i materials que havien anat recollint. Amb el seu aspecte mal fargat arreplegaven coses en desús i jutjaven, segons el seu criteri, el mal comportament dels altres.

Espectacle en català

Públic Familiar A partir de 6 anys

Crítica: Rag & bone. Xip Xap

06/10/2023

Un dispositiu eficaç i comportament clownesc

per Jordi Bordes

XipXap porta molts quilòmetres a la carretera i saben treure suc de les escorrialles, com uns bons drapaires. El vehicle tret d'una fantasia rudimentària de vinyeta a tot color es mostra molt eficaç per anar bastint una petita història entre aquests dos personatges. Que, sigui dit de pas, tenen un comportament d'antagònics clownescos. L'un respira un cert aire de Carablanca però amb la fatxenderia de qui abusa del Poder. L'altre és molt més bon jan i sempre és l'ase dels cops però tamb´és mandrós i sap espavilar-se més del que sembla prsortir indemne de la àquina de fer saltsitxes.

La peripècia de persecucions al voltant del cotxe tamé juga en una segona dimensió, la dels titelles, el que permet introduir alguna escena dels titelles de catxiporra. Probablement, la millor escena és que fan una divertida adaptació de l'entrada de Punch&Judy. Riu-te' de Sweeney Todd!

La caravana fa tot l'efecte del flautista d'Hamelí, que atrapa l'atenció de la canalla amb les eves sortides farsesques, un punt sàdiques, tot i que només rodi plastilina de colors. Al final, s'acomiaden amb la cançó d'El drapaire de Joan Manuel Serrat. Una entranyable picada d'ullet tot i que en cap moment aparegui la flaire d'aquest personatge. Ells no són uns pobres que miren de sobrepassar la gana ecollint diaris; juguen a fer d'empresa que ha guanyat un concurs e neteja i que no es preocupa excessivament en si compleixen tots els objectius compromesos. Són simpaticots i se'ls hi perdona tot. També que omplin de ctires de paper les copes dels arbres dels parcs.