En una illa colonial i en un temps remot viuen una parella de bessons. "Somos especiales (diuen) No usamos armas como los españoles, ni herramientas como los esclavos". La seva feina consisteix en inventar paraules per als espanyols amb un mètode específic. L'un i l'altre reben l'encàrrec d'elaborar una sèrie d'informes per entregues per explicar a uns destinataris desconeguts la seva vida i funcions dins de la comunitat. En el procés de posar paraules al seu modus vivendi apareixen la por i el dubte, així com també les veritats i perversions més amagades. Un projecte inclòs al Juliol a l'Institut del Teatre que recull el testimoni, a partir d'ara, del Juliol a La Cuina.
Ara, fa temporada a la Sala Beckett dins del cicle Accent Obskené (del 12 de setembre al 6 d'octubre)
Quin univers tant màgic, aquest dels bessons d'excolònies que escriuen paraules pels "espanyols". Són incapaços de parlar en primera persona. Sempre gasten una enigmàtica tercera persona del singular. Són com germans siamesos que no saben/no poden viure separats l'un de l'altre. Tant s'estimen com s'odien. I estimen i odien el mateix, el que genera un conflicte insuperable. I és llavors quan, només un d'ells, logra declinar en primera del singular. Potser a partir de llavors,ja arrencaran un camí que els separi per sempre més.
Les interpretacions són acurades, amb moviments pautats que evidencien la dependència de l'un amb l'altre. Són estranys en aquell món d'esclaus i "senyors" perquè inventen paraules pels senyors alhora que netegen lavabos. És darrere una porta que apareix la bèstia.
Un muntatge molt ben acabat amb moltes possibilitats de tenir vida més enllà. De fet, la complicitat de la companyia Obskené ha de permetre que tingui més vida, més enllà d'aquestes dues úniques funcions al Juliol a l'Institut.