Coincidint
amb la Diada de Sant Jordi s'ha inaugurat al SAT Teatre de Barcelona
la 10a edició del festival de dansa amb una peça ideal per a aquest
dia dedicat a l'amor i la paraula: Return.
Chevy
Muraday és un coreògraf d'alt compromís i eclèctiques propostes,
amb una llarga i solvent carrera professional. Per a aquesta peça,
que obria el Festival DanSAT, va convidar a l'actriu Marta Etura.
Potser pensava que per parlar de relacions de parella, un diàleg
entre disciplines facilitaria a l'espectador la connexió amb el
llenguatge sempre abstracte de la dansa. I així comença l'obra, amb
un gran pregunta que l'actriu fa pels altaveus: quina és la part del
cos on s'amaga l'amor?
Al
llarg de l'obra, de no més d'una hora de durada, es mira, es pensa,
s'imagina, s'experimenta amb aquella qüestió a través de la
representació de l'amor entre els dos protagonistes. Amb totes les
seves derivades: la coneixença, l'enamorament, els conflictes, el
retrobament, el desencís... I aquella empenta que ens impulsa a
recomençar de nou, malgrat els petits (o grans) fracassos: d'aquí
el títol de la proposta. Sempre en positiu, sempre esperançadament,
com s'escau en una celebració com la de sant Jordi, Diada en què em
sembla un encert presentar aquesta peça per obrir enguany el
festival.
Marta
Etura entra en el joc coreogràfic de Chevy Muraday amb molta
facilitat. Com ho faria una experimentada ballarina: de fet, el text
de Return, fora d'aquella brillant inicial pregunta, és
d'escàs interès. Així que el protagonista de l'obra és el gest
dansat. La sorpresa és, precisament, la capacitat camaleònica de
l'actriu Etura per mantenir un diàleg corporal amb un ballarí de
gran experiència com és Muraday. I fer-ho sense cap mena de fissura
interpretativa.
L'obra
s'expressa amb un fort component emotiu que commou i facilita un
parell de quadres de bellesa intensa, com també excessiva. Un
exemple d'això és el breu fragment on Chevy fa dansa aèria i
pretén enxampar una esmunyedissa Marta, que fuig de les garres
possessives del seu company: tan plàsticament impactant com
narrativament exagerat. Al capdavall, és tal i com s'esdevé en les
relacions de parella: inestables i en moviment constant, com ho és
el ball dels cossos, així com el fluir de la paraula. Per això Return
és tan veritat com ho pot ser la ficció de la nostra relació
amb els altres.
