Marta Etura i Chevi Muraday indaguen en les relacions de parella i les frustracions que s’originen davant les expectatives pròpies i les generades per la societat. El punt de partida seràn les noves formes d’entendre les dificultats de les relacions i el xoc entre la naturalesa pròpia de l’amor i la imatge que la societat en genera.
En quina part del cos s’allotja l’amor? Aquesta frase, que s’escolta en boca de Marta Etura a l’inici de l’espectacle, és el detonant d’un muntatge que reflexiona sobre la relació de parella i mostra l’univers que comparteixen, l’amor com ficció harmònica, el miratje d’il.lusions i el trencadís de la convivència.
No sabem el noms dels personatges que protagonitzen Return, però sí el dels artistes que de forma notable defensen la narració: la citada Marta Etura i el ballarí i coreògraf Chevi Muraday.
La popular actriu de pel.lículas com Azul Oscuro casi negro, Celda 211 i Mientras duermes, des de petita ha incorporat la dansa a la seva formació artística, i a la seva biografia hi podem trobar la col.laboració que va fer l’any 2010 amb la companyia 10&10 Danza, participant en l’obra Libiamo. La saviesa corporal que ha anat adquirint Etura es nota a Return, perquè el seu moviment físic, explosiu, vital, generós i precís no es veu sotmès en cap moment a la seva part d’actriu, tot el contrari, i això provoca una agradable sorpresa.
Sens dubte, coreogràficament Chevi Muraday, que es mostra en òptimes condicions físiques, ha sabut extreure les millors qualitats d’Etura com ballarina de dansa contemporània i les ha incorporat a un diàleg entre dos que es desenvolupa de forma sòlida creant escales de matisos i d’ambients. Petits i delicats gestos, somriures i mirades de complicitat desemboquen en moviments agressius, aclaparadors i de submissió.
Des de l’explosió de l’enamorament , imatge subratllada amb una efectista explosió de pètals de rosa, fins a les escenes més tèrboles i engoixants, com la que veiem Muraday basculant d’una corda assetjant Etura, és percep una producció escènica molt acurada gràcies al treball de llums i direcció escènica de David Picazo, a la música original de Ricado Miluy i Mariano Marin i als textos de Pablo Messiez.
És incomprensible que un espectacle com aquest, que compta fins i tot amb el reclam de Marta Etura, només s’hagi programat un sol dia. Alguna cosa falla.