Ricky, el profesor de tenis

Familiar | Circ

informació obra


Intèrprets:
José Luís Redondo
Companyia:
Cía. La Mano Jueves
Text:
Arthur Kopit
Composició musical:
Maury Yeston
Sinopsi:

Aclamat per la crítica i públic durant els anys vuitanta, Ricky era un esportista d’elit, d’èxit: Wimbeldon, Open USA… no existia cap torneig que s’hi resistís. Però un bon dia, un desafortunat test antidoping va acabar amb la seva carrera. Des de llavors, Ricky mai va aconseguir recuperar la seva popularitat i és per això que ara, en plena crisi dels quaranta, es llança per a intentar demostrar que el seu talent i les seves grans capacitats segueixen intactes.

Ricky ara és un professor de tenis molt particular, que ofereix classes magistrals de tenis allà on el públic li vulgui prestar una mica d’atenció, que intentarà captar a costi el que costi utilitzant el seu gran sentit de l’humor i diferents tècniques de circ com els malabars, equilibri sobre rulo o parada de mans sobre cadires.

Crítica: Ricky, el profesor de tenis

22/10/2016

Fresca catxassa i equilibri sense pilotes

per Jordi Bordes

és evident que un personatge que es faci dir Ricky i que es faci passar per entrenador de tennis té un AFN molt marcat: llueix un pentinat (o una perruca) d'un ros flagrant. Uns braços ben moldejats i uns pantalons ajustats. Es perd per les noies i es desentén dels alumnes masculins. Tots els tòpics ben posats (tans com les pilotes de tennis a les butxaques dsels seus pantalons). Anem a fer unn repàs dels seus millors camps:

"Passing shot". Passa de llarg tant com vol dels homes. És divertidament empalagós i petoner amb les noies, sense arribar-se a fer pesat.

"Revès": Sap acceptar la reacció del convidat a la pista. Amb el seu joc de cames (i un discurs qinacabable) l'arracona donant-li, però, un cert aire protagonista, que la resta de públic se solidaritza amb ell i aplauideix els seus petits èxits.

"Volea": Sap distreure i aconseguir que el gag passi per sobre dels espectadors i esclati quan menys s'ho esperen. Semrpe amb un "bote pronto" que sorprèn, un acudit a la contra, tot puant a la xarxa.

En definitiva, una desmotació que el joc dels equilibris (primer fa acrobàcies amb raquetes de tennis i pilotes però després salta a fer verticals en fràgils cadires de fusta) aguanten molt bé, si abans hii ha hagut una complicitat entre els espectadors. Ricky, s'hi sap connectar, amb una conversa constant, i fent veure que la seva cabriola és un joc estúpid. El mèrit és que el joc de verticals té molt de mèrit i que no abandona el somriure per a res. Està molt segur dins del seu personatge estirat i empalagós. Molt fresc i descarat prefereix un públic jove i adult als de la canalla ("si us plau, pares, poseu-me'ls en mode avió", diu abans d'engegar l'espectacle).