Rien d'inclus

informació obra



Companyia:
Fake Blue Collective
Sinopsi:

Quatre viatgers lloguen la casa dels seus somnis, però les seves expectatives superen de molt la realitat: es troben una casa buida. Sense mobiliari ni grans escenografies, els personatges interactuen i superen l’avorriment d'una manera lúdica i creativa. Inspirat en el teatre físic, l’espectacle combina les arts del circ (acrobàcia de terra, cos a cos, acrobàcia de grup, acrodance i roda cyr) amb el moviment. Poc a poc, la casa pren forma, evoluciona i es transforma davant els ulls del públic.

Crítica: Rien d'inclus

07/09/2024

Mobiliari humà

per Martí Figueras

La flexibilitat d’un cos humà permet, amb moltes hores de preparació, recrear aquelles formes aparentment impossibles però plenament recognoscibles: Un cos humà pot ser un banc, una taula, una pilota que bota, una làmpada, una antena de televisió. Aquesta és la dansa que proposen a  Rien d’Inclus els Fake Blue Collective, un quartet vingut de Montreal i sorgit de la fàbrica del Cirque du Soleil.

Quatre persones entren en una casa, però quelcom estrany succeeix: sembla que la casa està buida i que ells mateixos l’hauran d’omplir del mobiliari necessari. Els quatre acròbates es veuran obligats a ser ells mateixos qui recreïn els sofàs i butaques, qui hauran de donar forma a la rentadora que rentarà el mantell que anirà a una altra taula humana i els qui després hauran de fer d’antenes humanes per buscar la millor cobertura per veure la tele. El joc de teatre d’objectes animats, un teatre físic que beu de l’acrobàcia de terra i de grup, del cos a cos, de l’acrodance o de la roda cyr és enèrgic, amb un ritme que no decau i amb una interpretació que beu del clown.

Sembla ser,però, que els quatre integrants d’aquesta casa fantasma tenen un accident laboral i part de la casa queda al descobert (el joc d’una estora desmuntable per peces està ben trobat) i hauran de fer obres a casa per tal de solucionar el desperfecte. Abillats amb “monos” d’obra, simularan una reparació del sòl. Una excusa per tal que puguin muntar una roda cyr amb la que crearan al final de la funció les figures més complicades i visuals. Perquè una roda cyr no sols val per fer giragonses amb ella, sinó que també pot ser un element sobre el qual fer equilibrismes, sumant- la a una estructura humana, en un exercici de portors.

Tot i que el món que creen sigui fake, els canadencs no tenen res de fals. Probablement, els exercicis que han presentat aquí a Tàrrega seran dels més impactants que es podran veure en l’edició d’enguany. No sols es van omplir les grades, sinó que molta gent, entre ells un servidor, es va quedar mirant l’espectacle des de la barrera. Però val la pena veure aquest virtuosisme i la simpatia amb què ho executen.